El Jeroni Castell i la Laura Casas van coincidir al plató de TAC12 on vaig entrevistar el cuiner d'Ulldecona estrellat per la Michelin. Vaig sentir que deien: «El Moisès és un personatge». Això de passar de persona a personatge és quelcom que m'agrada, perquè, en el fons, tot això del periodisme i la criminalística és un rotllo patataire. El més bonic del món és ser actor, còmic, humorista o conseller d'Urbanisme a un ajuntament, la resta és de losers. Ja sabeu que fa anys que vull que em posin un carrer a Tarragona, allà a les Gavarres, a prop d'aquells grans basars dels xinesos. Però ni el Ballesteros, ni el Ricomà em fan cas, entenc que per dos motius: 1. No estic mort (encara). 2. No sóc un personatge de la ciutat com ara López Peláez, Hernàndez Sanahuja o el Maginet Pelacanyes. He pensat a parlar amb la Judit Borrell, la de Gabinete Caligari, a veure si li comenta al Pau, però no li dec caure gaire bé perquè li vaig proposar que ens coneguéssim fa dos anys i encara estic esperant la cita. Segur que deu haver dit «aquest paio és un personatge!» i, clar, quan pertanys a la ficció és complicat perquè no conec ningú que hagi fet un cafè amb Don Quixot de la Manxa.
Com que ara estic a Càceres de viatge de noces, he pensat en els personatges que s'identifiquen amb una localitat. Alguns són fàcils: Prim a Reus, Riudoms i Gaudí, Mont-roig i Miró, Cao de Benós a Sant Pere i Sant Pau, Josep Maria Bonet a Cambrils... Crec que estaria bé que les Gavarres es relacionessin amb un periodista de Jerez que escriu articles al Diari Més. Crec que a l'apartat d'impostos de les ordenances municipals hauria de posar: «El ciutadà que pagui religiosament l'Ibi al llarg de la seva vida tindrà dret a tenir un carrer al seu nom. Serà requisit imprescindible, però, que sigui tot un personatge».