Les administracions, totes, tenen una virtut i un defecte. La virtut és l'eficiència i eficàcia a l'hora de fer que el teu compte bancari canviï de color -del negre al vermell- a base d'impostos i multes. Per cert, aprofito per dir que des d'ahir a les arques municipals hi ha 100 eurets meus d'una multa per aparcar la moto en un lloc de «Podemos», davant la URV. He parlat amb el metge digestòleg per preguntar-li si ficant-me la moto al cul també em multarien. Perdoneu, m'havia de desfogar! Doncs el defecte de l'administració no és que vagi lenta, és que no fa res o, quan ho fa, al teu voltant hi ha molts matolls i una creu. Però jo, malgrat que no m'han volgut a cap partit polític, he tingut una idea molt i molt bona. El tema seria deixar que els polítics juguessin a fer plenaris i a dir-se rates els uns als altres i posar-nos nosaltres, els ciutadans, a fer coses per a nosaltres, els ciutadans. És una redundància conscient la que acabo d'escriure (és per calmar els filòlegs).
Hauríem de demanar a l'ajuntament que deixés les claus d'alguns llocs puntuals de la ciutat a representants veïnals. I hi acudiríem els que volguéssim col·laborar fent coses. Així, per exemple, el meu veí és pintor i tinc amics paletes que, amb la pandèmia, no poden treballar. Anirien a Tabacalera i uns començarien a reparar desperfectes, altres a netejar i entre els uns i els altres acabaríem per endreçar-ho tot. A La Savinosa, mentre decideixen si hi fan un plató de televisió, un lloc refrigerat per a aquells que fan malves, o una hamburgueseria, de moment, podríem convertir aquells pavellons en un lloc on els avis poguessin reunir-se per jugar al dòmino o fer exercici. Per cert, tal com va la cosa de la independència, crec que l'edifici del Banco de España es transformarà... en el Banco de España. S'ha entès?