Prou de polítiques de campanaret

A casa nostra hem sigut víctimes de massa afers, que s'han decidit a la nostra esquena, i moltes d'elles per perjudicar els interessos de les institucions, empreses i professionals, entre altres, que lluiten i treballen pel benestar i el progrés de tots nosaltres. A tall d'exemple, vull recordar que el primer AVE va ser Madrid-Sevilla, perquè Felipe González, president del Govern era de Dos Hermanas, localitat de la província sevillana. El següent AVE, sens dubte, havia de ser, Madrid-Barcelona, tant a Jordi Pujo, i sobretot a Pasqual Maragall els va interessar més que passés per Saragossa que per València. El prioritari per a la classe política de Barcelona i tot el seu cinturó era que arribés a la capital catalana. Si l'AVE anés per la costa beneficiava el creixement dels ports de Tarragona i València, i això òbviament no era el seu desig, no els interessava. El tan demanat corredor del Mediterrani, amb ansietat inclosa, l'estaríem gaudint des de ja fa uns quants anys, fet que no ha succeït. Finalment tenim l'AVE Madrid-Saragossa-Lleida-Estació del Camp de Tarragona –evidentment al mig del camp, amb un aparcament tercermundista a peu de carretera i el soterrani més cara que econòmic– i Barcelona.

He escrit força sobre les necessitats ferroviàries de casa nostra, com ho ha fet l'enginyer de camins Carrillo, el polític Alejandro Fernández i l'arquitecte Xavier Climent, que recentment ha escrit un article amb el títol De debò? Felicito el bon amic Xavier que diu les veritats del barquer i subscrit pràcticament tota la seva defensa de situar dues estacions intermodals, una a Bellisens-Reus i una altra a l'Horta Gran-Tarragona, ambdues amb un potencial d'accés a peu d'entre 40.000 i 60.000 usuaris cadascuna, Reus sempre ha defensat que la vol a tocar la terminal de l'aeroport de Reus i ara recentment ha sorgit la dèria de situar l'estació a Vila-seca, a l'encreuament entre la via Reus- Tarragona i el Corredor. L'alcalde Carles Pellicer i el polític Josep Poblet juguen les seves cartes.

El Mercat del Camp amb límits a la T11, autovia Tarragona-Reus, en el terme municipal de La Canonja i la Mancomunitat d'Incineració de Residus Urbans del Camp de Tarragona (1989), està integrada pels ajuntaments de Cambrils, Constantí, la Canonja, Reus, Salou, Tarragona, Valls i Vila-seca, i des de gener de l'any 2013 compta amb la participació de la Generalitat de Catalunya a través de l'Institut Català d'Energia (ICAEN), en substitució de l'administració espanyola que participava mitjançant l'IDAE (Institut per a la Diversificació i Estalvi Energètic), han estat dues realitats en les quals el consens entre municipis, sobretot Tarragona i Reus, han donat els seus fruits. Per què en el tema ferroviari les ciutats capitals del Tarragonès i del Baix Camp no s'han posat d'acord?

Climent escriu «Si us plau, anem al més pràctic i fàcil. Les estacions al costat dels usuaris... Ens ho hem de guanyar nosaltres... Ser competitius, la solució vindrà sola... Cal que despertem i exigim el que ens correspon, de debò seguirem igual de passius?»

Respecto molt a la classe política. He estat set vegades candidat (sis entre 1982-1991 i la darrera l'any 2019), el servei a la ciutadania és un repte que comporta satisfaccions, alegries, tristeses, sentiments, responsabilitats i moltes sensacions. La realitat, però, em fa afirmar que hi ha polítics que la seva prioritat és ell mateix, els seus interessos; després defensa, lluita pel partit que representa, també amb els seus interessos de tota mena i finalment, amb una mica de sort, trobem el polític que la ciutadania és la seva màxima preocupació. «Haberlos hay de todas las especies». Està clar que d'aquesta manera no anem bé. Sigui Pere o Magí, Tecla o Misericòrdia, polítics de qualsevol partit ha d'haver-hi, perquè les institucions no poden estar sense els seus representants electes per tot el poble. Hi ha regidor que sols defensa la seva població, que sigui aquesta la seva prioritat és més que correcte; diria més, és la seva obligació, però a més s'ha de ser generós, ha d'haver-hi vasos comunicants amb les poblacions veïnes i sempre sumar. El culte a l'egocentrisme no condueix a res, no es pot ser egoista respecte a la societat. Estem farts de les polítiques de campanar, campanaret.