A l'oficina de Turisme de Càceres he preguntat per on podria comprar un bon pernil, i el funcionari, molt amablement, m'ha assessorat: «Eso tiene que ir al pueblo de Monesterio, son los mejores». L'ha assenyalat al mapa i he vist que estava lluny, com de Tarragona a Girona. M'he quedat sorprès que des de la ciutat Patrimoni de la Humanitat m'enviessin a una població petita de «la competència»: Badajoz. Potser és que era ciutat «Patrimonio del Jamón» i estic segur que n'hi ha més d'un que no faria ni cas al plat del Discòbol si al costat li posessin una altra pedra, més concretament, una pissarra amb pernil i pa amb tomàquet.
Doncs sí, ens hem aturat a Monesterio anant cap a Sevilla i hem entrat a una botiga que hi havia a la carretera. Era l'hora de dinar i en entrar i veure desenes de pernils penjant han hagut de trucar als bombers per netejar la nostra saliva, que ja corria carrer avall. Un noi molt atent ha magrejat totes les potes que penjaven per escollir un parell de pernils (un per a la sogra) sota un rètol que deia «Prohibido tocar el genero». Veient al venedor, entenc que es referia a l'òpera.
Hem sortit d'allà més contents que l'Home Elefant per Halloween. Fins i tot li hem posat nom al pernil: «Hammy» i li hem fet un lloc al maleter perquè pugui dormir durant el viatge. Des del vidre del restaurant on hem dinat mirava el cotxe com si fos la furgoneta del Dioni. Si algú s'hagués atrevit a apropar-se a aquell maleter, l'esquarterador de Boston hauria estat la gosseta Marilín al meu costat. Però, ai amics, ha arribat el moment d'entrar a l'hotel. Una suor freda ha recorregut la meva esquena. Ni pensar-ho! I si ens el roben a l'habitació? No hi cabia a la caixa forta, així que hem passejat per totes les ciutats amb una pota de porc del bracet. Pensàveu que avui no parlaria de política?