Ajuntaments i context econòmic

M'agradaria començar aquest article amb una reflexió general i objectiva: la salut econòmica de cada municipi està condicionada pel marc econòmic global, igual que els passa a les empreses, les famílies i el conjunt de la societat. Obvi, ja ho sé, però massa vegades tendim a oblidar-ho.

La situació general ara mateix és preocupant. Massa núvols a l'horitzó i pocs símptomes que hagi d'escampar a curt termini. Les administracions -no vull entrar en discutir qui ha fet més o ha fet menys- s'han abocat a aplicar cures pal·liatives durant la pandèmia, sobretot per ajudar aquelles persones i sectors productius més directament afectats.

Aquest sobreesforç econòmic havia de ser compensat per un gran pla de reactivació que en l'àmbit de la Unió Europea permetés la recuperació de l'economia i alhora i sobretot afrontar les transformacions urgents per preservar la salut del planeta, amenaçada per més d'un segle de creixement frenètic, sustentat en el consum intensiu de combustibles fòssils.

A la crisi general més dura que tenia el món, la resposta que ens aporta la història és que la succeiria una recuperació molt ràpida, com va passar després de les dues guerres mundials, com a exemple més recent. Però de moment les coses no van per aquí. Quan encara no sabem amb exactitud com acabaran arribant a la població els efectes dels programes de reactivació econòmica, les conseqüències indesitjables de la recuperació, sobretot l'alça de preus i les restriccions de subministraments, ja han entrat a les nostres vides.

Ara mateix ningú pot preveure ni la durada ni la profunditat d'aquesta fase inflacionista que afectarà sobretot a qui estigui més endeutat. Des de la perspectiva municipal, aquells ajuntaments amb més deute acumulat tindran menys capacitat de reacció per fer front a l'augment dels preus de recursos i serveis per a la ciutadania i alhora hauran de destinar més recursos públics al pagament dels interessos del deute. La mala notícia és que l'Ajuntament de Tarragona arrossega un deute considerable des de fa anys, que ens obliga a pagar 15 milions d'euros anuals en amortitzacions per deutes heretats, com el del forat del pàrquing Jaume I o el préstec per pagar proveïdors de l'any 2010.

Davant d'això sembla que el més prudent és prendre mesures per fer front a aquesta situació, sobretot per garantir i ampliar la cobertura social i l'impuls sostenible a l'economia. És en aquest sentit que l'equip de govern hem proposat una adequació dels ingressos mitjançant la modificació de les ordenances fiscals de l'IBI i del servei de recollida de la brossa. Una actualització modesta si atenem a les necessitats de la ciutat i en comparació amb altres municipis amb una situació semblant a la nostra. Congelant alhora la majoria de preus: transport públic, llar d'infants, instal·lacions esportives, escola de música, etc.

Com més tardem a aplicar correccions fiscals, més urgents i contundents s'hauran d'aplicar més endavant. És pura demagògia l'exigència política d'ampliació constant de serveis a la ciutadania i de rebaixa continuada d'impostos encara que els preus es disparin i automàticament el deute de l'Ajuntament augmenti. Funciona exactament igual que a qualsevol empresa.

Crec sincerament que en aquestes circumstàncies la ciutadania es mereix que guardem el carnet de partit a la butxaca, que aspirem a fer molt més que vols gallinacis i que posem per damunt dels interessos de Tarragona i la seva gent.