Hi ha un exèrcit de persones que diuen que no els fa punyetera gràcia les cançons del Valtònyc. Hi ha una gernació que diu que no els fa gràcia les lletres del Valtònyc. Jo soc dels qui pensen que la Monarquia és com un crio, que se l'ha de deixar que jugui tot el dia a reis i castells fins que acabi rendida. Crec que serà recordada com aquells serials radiofònics estil «Simplemente María Corinna», els llums de carbur o «Avon llama a tu puerta». Tot i que diuen que el mallorquí no és un cantant, i parla un català rar, es mereixia una festa. Així que diumenge tots els cantants progressistes, d'esquerres -ui, molt d'esquerres!- i que estan a favor de la llibertat d'expressió, van fer una festa en el seu honor. Va ser a dins de l'edifici del Banco de España de la Rambla. Van escollir aquest escenari perquè era adient per a una celebració així, no només pel simbolisme del rètol que hi ha a la porta, sinó perquè, en ser Halloween, sostres caiguts, goteres i vidres trencats eren l'entorn adequat.
Els il·lustríssims col·legis d'advocats, com el de Barcelona i el de Madrid, també hi van tenir representació, perquè va venir el Gonzalo Boye -l'advocat del raper- i li van voler agrair tota la gestió que està fent a Europa per aclarir el tema dels de negre, que vesteixen com si Halloween estigués regulat a la Ley de Enjuiciamiento Criminal.
Un grupet de persones molt lluitadores, molt, es va reunir a les portes de la festa amb pancartes i crits de «No a la guerra!». Jo, que ja havia pres 155 Chartreuse grocs els vaig avisar que allò va ser quan l'Aznar i l'Irak. El que duia la veu cantant, que no era un raper, sinó un actor de Hollywood, va marxar liderant la marxa dels progressistes cridant «Fora Trump! Fora Trump!».