He vist a les notícies que ha nascut un negoci nou relacionat amb el repartiment. No, no parlo del referèndum, ni del «campechano». Es tracta d'enviar a domicili els productes que hi ha dins d'uns supermercats que han reobert amb aquesta finalitat. La gràcia de l'assumpte -desgràcia per a molts- és que el client tindrà la compra a casa... en deu minuts! Increïble! Aquí només ho podríem fer si el súper fos a Farena. El que seria impossible és si qui agafa el telèfon quequeja, perquè gastaries els deu minuts demanant, com quan truques a una administració«si llama para conocer su jubilación, pulse 0»En un principi m'ha alegrat que els repartidors tinguessin una nòmina, que els negocis es reflotessin i que el client estigués content. Però a les xarxes m'han cremat com a Sant Llorenç. La indignació és general: «Et porten la compra en deu minuts?» «Ja pot caure un meteorit i extingir la humanitat!» He recordat que vaig sentir el mateix quan van venir els primers mòbils o com un veí insultava el TomTom, «aquest aparell m'ha de dir per on anar?». El primersmartwatchque vaig tenir va generar també indignació: «quina gilipollada!». El 1995 vaig comprar un Apple Newton, la primera PDA que va existir: reconeixia la lletra escrita a mà i enviava faxos. M'havia d'amagar perquè no blasfemessin. Per què hi ha gent a qui li molesta que una empresa t'enviï en deu minuts o l'endemà alguna cosa que has comprat per internet? Potser consideren que és millor esperar un mes i mig que vingui de la Xina? Potser és millor anar a un comerç, que et diguin que no el tenen, «te'l demanem» i que els arribi a ells l'endemà? Quedar-se a la porta del negoci insultant Amazon no és una bona manera de reinventar-se. Penseu alguna cosa, home! Teniu deu minuts!