De què estem parlant

Ves que Miquel Iceta, flamant ministre de Cultura i esports del Gobierno de l'estat es fa la pregunta del titular «...si resulta que ni aeroport, ni olimpíades ni centre recreatiu i turístic de Vila-seca i Salou...?» a un conegut fòrum de Barcelona. No sé si per ignorància, per cinisme o per manca d'altre motiu la pregunta retòrica se la fa a si mateix o la llença oberta a veure si algú respon.

Els temes sobre els quals pregunta són relacionats amb inversions milionàries d'un futur més o menys immediat. Totes tres ho són d'iniciatives que, bé o malament, escauen al ministeri que ocupa. L'olimpíada d'hivern, segur. Les altres sobre comunicacions i transport, turisme i, majoritàriament l'oci.

Sembla curiós que es pensi en inversions importants pel sector de l'oci, important àrea de l'activitat humana, però discutiblement productiva de benestars, riquesa, justícia social, bon enteniment social, salut i educació dels ciutadans del país. Són, més aviat, iniciatives destinades a l'oci i consum de gent de fora que vinguin a deixar-se els diners a casa nostra atretes per les nostres qualitats d'acollida, servei, bon clima i simpatia. Cert que, de ben segur, generaran llocs de treball a l'àmbit dels serveis, rendibilitats econòmiques de les inversions i gaudi general.

Contemplo alhora, que al bell mig de la pandèmia de la SARS-CoViD19, les nostres molt responsables autoritats sanitàries han limitat, reduït, fins i tot prohibit moltes de les activitats d'oci. Estadis i teatres tancats, tancament nocturn, això que en deuríem de dir «l'hora del lladre», limitacions de restaurants, festivitats i festivals, processons i cavalcades, viatges de plaer (o de l'Imserso). Tot això amb el convenciment recolzat per l'evidència científica que així es pot contenir els efectes de la pandèmia sense relativament castigar econòmicament la societat, amb l'excepció dels dedicats a l'oci.

El convenciment és i era, que els contagis del virus no tenen lloc a la feina, les fàbriques i tallers, les escoles, els mercats o els transports. Això i, naturalment, els vaccins i la seva eficàcia, ens han dut fins aquí.

No sé realment a qui adreça la seva pregunta el ministre Iceta, per jo, i els meus amics, del que estem parlant si pensem en què fer servir els diners públics i elaborar la seva distribució als pressupostos, del que estem parlant és de Rodalies, d'escoles en barracots, d'hospitals amb llistes d'espera, de Centres de salut oberts, d'ajudes als autònoms, d'habitatges socials, de desviament dels trens de mercaderies fora dels nuclis urbans, de gestió de residus, de xarxes telemàtiques, d'energia neta, de protegir la llengua, del Patrimoni històric abandonat, d'ajudes a l'exportació, de llibertat d'expressió, de sistema judicial just, ... d'amnistia. I d'independència.