El primer tren que va circular per Espanya no va ser el de Barcelona-Mataró, ho sento, setciències. T'ho van explicar de petit? Doncs si amb els trens et van enredar, imagina't en política. El primer tren que va circular a terra espanyola va ser el de L'Havana-Güines a una Cuba que el 1837 era una província de l'imperi abans que aconseguís la independència d'una forma, com ho diríem, menys dialogant que els de la tauleta de nit. Fi del primer capítol. Segueixo.
El 1856 Renfe no existia, però sí que s'havien inventat això de les sigles, així que la MZA era la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante. Tant a L'Havana com a Barcelona els directius de barret de copa i cigarro van coincidir en els primers mesos que hi havia dies que l'afluència de viatgers augmentava amb motiu d'alguna fira, de Nadal o per anar a votar les primeres Corts Constituents. Llavors un dels accionistes, un tal Isaac Pereire, va donar un cop a la taula i va cridar: «¡Que los pasajeros viajen apilados como ganado nos hace perder prestigio!». Des de llavors, en dies puntuals, el director de cada zona feia una previsió i demanava que els trens tinguessin més vagons. I així, els encarregats de la logística del tren de Cuba i el de Mataró sabien que els estudiants, els soldats i les minyones tornaven a casa pel cap de setmana i posaven trens més llargs.
Fa cinc dies he recordat a aquell Pereire i he resat perquè ressusciti com Jesús, perquè vaig tornar de Barcelona com si anés en aquell primer tren de Güines, bé, seria de Guantánamo en el meu cas. Dret, apilat, suat i amb la punyetera mascareta. Fa 184 anys del primer tren espanyol i segur que era més digne que el Sants-Reus del 12 de novembre. M'ho he currat avui, eh! No com vosaltres, Renfe.