M'estava rentant les dents sentint la ràdio amb aquell soroll del raspall elèctric que anul·la el que diu el Basté durant uns segons. M'arribaven frases entretallades, però el meu cervell -molt de cap i poc de seny- al final les reconstrueix. M'ha semblat sentir que parlaven de mi. Bé, no directament, sinó dels de la meva edat, els de seixanta anys. He tret el raspall de la boca i he cridat a la dona: «Nenaaa, ves preparant les tovalloles i el banyador que marxem a Cuba. Ja jubilen als seixanta anys!». Ella m'ha corregit: «Estàs més sord que la Von der Leyen, el que han dit és que t'has de tornar a vacunar». Osti! Una altra vegada a Camp Clar? Estem punxant més que... (espai reservat per posar l'equip de futbol que més ràbia us faci).
Després he vist que les agències deien que les dades de la Covid estaven pujant i que l'onada era com la de Mundaka. La dona parla amb Irlanda habitualment i em diu que allà tornen les restriccions. Uii! Ja m'he vist una altra vegada vestit un mes amb el mateix xandall, dutxant-me una setmana sí, una setmana no, com les esmenes als pressupostos. Llavors he anat al calaix on vaig posar la Wii, per seguir un nino que surt a la tele caminant per un bosc. I ja m'he vist una altra vegada fent el «capullo» al mig del menjador amb una cinta al front i fent veure que em moc bellugant els braços a l'aire, però sense moure'm del lloc, com aquell ministre que balla. Després m'ha trucat un amic que diu que ja hi ha col·legis tancats. Tu, que estudies a la URV, tornes a instal·lar el Zoom i el Teams per veure els profes sense que ells et vegin a tu, perquè si et veiessin sense afaitar, amb xandall i una setmana sense dutxar-te, encara que fossis Hawking, punxaries... sense vacuna.