Ja sabeu que tinc bona relació amb la gent de Repsol. No és pel que us penseu. Sí, és veritat que de cada any pujo de genolls a La Pobla de Mafumet fent això que va inventar el Pujol. No, no és portar Pastas Gallo a Andorra o passar la ITV, sinó el tema del peix al cove. Quan tu quedes amb els de l'OPEP ja saps que alguna cosa et caurà, ni que sigui un dinar d'aquells que fas foto als plats... perquè no els pots pagar.
Poseu música de violins. L'any 2004 vaig deixar la tele, estava de guionista a El Terrat. Ja era gran i gent com l'Evole destacaven més que una servidora, per joventut, salut i pes. Vaig pensar que mai més hi entraria. Però, Ves quina cosa!, que el Pep Bertran m'ha citat al restaurant El Terrat per dinar. No puc dir de què va perquè he signat un contracte de confidencialitat que diu que, si soc un bocamoll, vindran uns senyors molt amables i molt militars de l'Est aficionats a trencar cames amb un Kalashnikov. Uns poetes!
El primer que penso sempre és per què el Moha Quach li va posar terrat a un restaurant que està en una planta baixa. Que després he pensat que potser a l'última planta només hi va gent important, com el Pau Ricomà o l'Agustí Mallol.
El Pep i el Xavier han mirat la carta i el de Calaf ha dit tot segur «Porti unes croquetes!» Cagontot! Jo m'esperava unes gambes de Tarragona, caviar, Moët & Chandon... una canya, un arròs, croquetes... i au! Home, ja sabem que ara no es ven querosè, però per a uns canalons segur que arriba. Com faig sempre que sento la frase «porta la nota» jo em disculpo i tiro cap al lavabo dient allò de «ja sabeu, la pròstata». Allà miro per l'escletxa de la porta que posin les carteres al damunt de la taula, com hauria de fer la majoria de ministres que tenim. Bon profit!