No soc expert en res, però una mica sí que entenc del tema de les investigacions policials i, com que fa sis anys que estic a primer de Dret, alguna cosa se m'està quedant. Una de les circumstàncies que més em sorprenen del món criminal son els casos sense resoldre que estaven ja resolts. M'explico. Tinc un amic, que molts coneixeu, que li van matar la germana a principis dels vuitanta. Tothom sabia qui era l'assassí al poble, però hi havia algú que volia que aquell crim quedés impune. Van trigar molts anys però, al final, l'assassí va anar a la presó. De les circumstàncies que van envoltar aquell encobriment no en parlaré perquè en aquest país la seguretat jurídica és el nom d'un restaurant.
El cas de l'Helena Jubany, bibliotecària a Terrassa, és un d'aquests casos que ningú s'explica per què no està ja sentenciat. Què o qui impedeix que s'arribi al culpable o culpables d'aquella mort? Pel que conec, tant als investigadors de Mossos, com a Policia Nacional, crec que estan capacitats com per, després de tants anys, dir qui són els sospitosos, però, com passava en el cas del meu amic, mai s'arriba al final. I donem voltes i passen anys i donen voltes quan a Terrassa tothom té una sospita clara. M'he cuidat de no dir cap nom ni ubicació no fos que -com passa moltes vegades- el missatger sigui qui acaba caient... i no de la bici, com el carter de Crónicas de un Pueblo. Dimecres va fer 20 anys que van matar l'Helena i ha estat el dia que un jutge, que no és qui va instruir el cas, ha decidit fer un pas que tothom espera que posi llum a la foscor, com diria l'amic Carles Porta. Imagineu que hi hagués un sospitós del cas de la Gemma Biosca, assassinada el 1987 a Tarragona, i que tothom sabés qui és, però ningú s'atrevís a detenir-lo? Doncs això.