Tinc un problema: no em senten bé els porros, com al Clinton, i he de recórrer a la música brasilera i el Licor d'Arròs. Em trobava en un d'aquells viatges astrals en què t'agradaria que la Carolina Fajardo et cantés el Lacrimosa a l'orella, quan el mòbil ha vibrat. Era el Pep Escoda: «T'espero a la inauguració de Sirvent Gourmet». Jo soc com l'Assange, que em fico a l'ambaixada de Jerez a Tarragona, i em costa anys que em treguin, però si m'ho demana Niépce, hi he d'anar. M'he disculpat amb la Carolina virtual i he marxat cap a aquest acte social. He pensat que estaria com la bancada de la dreta del Congrés el dia que investiguin Lawrence d'Aràbia, però no, allò semblava la inauguració de l'Amfiteatre de Tarraco. Hi havia emperadors, magistrats i també alguna fera, com la que devia dur l'abric de la Lidia Adelantado, que s'havia «avançat» a tots preparant aquell acte dolç i protocol·lari. He vist el Dídac, la tercera persona de l'Esperit Sant «nadalenc». Aquest home no riu mai? Vinicius de Moraes va dedicar una cançó a una tarda a la platja d'Itapúa, a Baia. La idea m'ha semblat molt romàntica i he modificat una mica la lletra: «Després, a la plaça Corsini vam parlar amb dolçor amb unxupitod'aigua de coco que la Joana -serventa al Sirvent- ens va regalar». Però, clar, faltava la platja perquè la nit fos tan màgica com la d'Itapúa. El destí va fer que acabessim a l'Arrabassada, al Bonachí, amb un sopar dels que m'agraden: de gorra! Que t'inviti algú a qui no coneixes és estrany, però els calamars no van preguntar si venia de Tinder o del «tender». Quan aneu a comprar al Sirvent, recordeu que la meva gana van inaugurar aquell temple dolç. Corsini no és Brasil, però després de dos gintònics, mira, com que sents el mar. «Obrigado!»