Vaig començar a conduir el 1979, quinze dies després de publicar-se la Constitució a aquella revista que no té fotos i no s'hi pensen gaire els titulars perquè sempre posen el mateix: «Disposicions generals», que no sé per quin estrany gir del subconscient el meu cervell llegeix «generals disposats». El 1975 es va publicar l'ordenança que obligava a equipar cinturó de seguretat als cotxes, i tots vam posar el dispositiu que ens retenia al seient com si fóssim magistrats d'una alta institució de l'altiplà. Vaig llegir pel damunt aquell text perquè mentre els meus amics jugaven a pilota jo ja llegia ordenances, «fallos» i el Diez Minutos. Ara, amb seixanta anys tinc una Constitució a casa perquè el meu títol d'EGB és fluixet i he de repassar Dret Constitucional. No me l'he la llegida tota, però crec que diu el mateix que al 78. Sempre penso en els Monty Python quan llegeixo allò tan bonic de «Los españoles son iguales ante la ley», o allò també molt bo: «Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna», també diu que ningú pot ser condemnat per accions que no constitueixin delicte i ja, quan parla de què tots els espanyols tenen el dret al treball i a una remuneració «suficiente», «me desorino».
El 1992 es va modificar el Codi de Circulació per dir que s'havien de posar els cinturons de seguretat als seients del darrere del cotxe. La Constitució seguia igual. El 30 de març del 2015 es va modificar el Codi Penal i les faltes van passar a ser delictes lleus. La Constitució seguia igual. En quaranta-tres anys, el món, els reglaments i les lleis han estat dinàmics i han intentat adaptar-se als temps, però la sagrada Constitució és intocable... a menys que truqui a la Merkel una nit «tonta», clar.