Pobre Assange!

He de dir que Mixeta i les seves companyes estan amoïnades. Resulta que, repassant la premsa internacional d'aquests darrers dies, no hi ha massa motius per sentir-nos optimistes de cara a l'esdevenidor. Deixant de banda la pandèmia, el tornado de Kentucky, els volcans de la Palma i d'Indonèsia, les polèmiques sobre la immersió lingüística i els deliris i bajanades de dues mòmies il·lustres com ara el «senyors» Aznar (don José María) i González (don Felipe) hi ha un grapat de notícies, més aviat històries per no dormir, aptes per a guarir de la malaltia de la son a un afectat per la picada de la mosca tsé-tsé.

Una d'aquestes notícies és la possibilitat que Julian Assange, informàtic i periodista australià que va destapar l'anomenat «afer WikiLeaks», sigui extradit als Estats Units d'Amèrica. Assange porta ja deu anys en una situació capaç d'embogir al més eixerit: set anys refugiat a l'Ambaixada de l'Equador a Londres i tres més a presons de màxima seguretat britàniques. Està acusat als EUA per la filtració de centenars de milers de pàgines de documents militars secrets i de telegrames diplomàtics confidencials sobre les activitats del país nord-americà com puguin ser la guerra de l'Iraq, l'assassinat d'un grup d'iraquians civils des d'un helicòpter a Bagdad el 2007, o tot el referent a la invasió de l'Afganistan. La decisió d'extradir-lo o no està ara en mans del ministre de l'Interior del Regne Unit; però, com deia l'escriptor catalanopalestí Salah Jamal, «els països poden estar barallats, però els ministres de l'Interior tots són amics». El cas és que l'excònsol de l'Equador a Londres, Fidel Narváez, sosté que els EUA no poden aplicar les seves lleis a Assange, ja que el periodista no és ciutadà nord-americà, sinó que té la doble nacionalitat australiana i equatoriana. «No hem de permetre com a societat, com a comunitat internacional que un sol país, que una sola potència es converteixi en el Tribunal i en la Policia del món amb el dret de capturar qualsevol persona a qualsevol país i aplicar-li les seves lleis», ha denunciat. «EUA no té qualitat moral per exigir llibertat d'expressió a altres països, quan ells són els primers a estar perseguint algú per haver publicat la veritat, i una veritat d'interès públic». «La llibertat de premsa per a Washington ve a ser que tu pots publicar tot el que vulguis, sempre que no desvetllis els crims de Washington», ha sentenciat. Narváez va ser destituït pel president equatorià Lenín Moreno per haver donat asil a Assange. Recordem que Moreno va cedir a les pressions estatunidenques i va lliurar el refugiat a les autoritats britàniques, que l'abril del 2019 el van detenir de manera irregular. Quins temps aquells que, refugiant-te en una ambaixada, podies gaudir de seguretat absoluta! Fins i tot el Xile de Pinochet va respectar els acollits a l'ambaixada de la República Democràtica Alemanya, país que no era precisament de la seva corda ideològica. La cosa es va començar a trencar el 3 de gener de 1990 quan els EUA van envair Panamà i van aconseguir que la Nunciatura Apostòlica del Vaticà de «Sant» Joan Pau II els lliurés el general Manuel Antonio Noriega, qui s'hi havia refugiat. El general Noriega no era cap sant, era una bona peça que havia estat un fidel i eficaç aliat dels EUA, els quals es van convertir en el seu botxí quan ja no els va ser prou útil, fent bona la frase de l'exemperadriu iraniana Farah Diba: «Hi ha alguna cosa pitjor que ser enemic dels EUA: ser el seu aliat», al·ludint a com havien agraït els serveis del deposat Sha de Pèrsia.

Les revelacions d'Assange també van obrir camí per a altres investigacions, entre les quals les d'Edward Snowden sobre la vigilància de la CIA i els papers de l'Afganistan publicats per The Washington Post. Sobre aquest fosc afer Mixeta, amb un inquietant «marrumeeeuiiis», plantejava lúcidament aquest dilema: «És Assange culpable d'haver publicat documentació secreta o el culpable és qui no va saber-la guardar bé?».

Bé, això és tot per avui. Ah, i si volen gaudir de la companyia d'un mixo espavilat com ara Mixeta, adrecin-se a Vallsgat (adopcionvg@gmail.com) on sí que troben refugi molts gatets i gatetes que fugen de maltractaments o han estat abandonats. M'agrairan el suggeriment.