Fa uns dies que em van tocar el crostó des de les altes esferes perquè en els meus articles marxo amb facilitat d'un tema a l'altre, com el Juanca. No vaig fer gaire cas, perquè soc més superb que un magistrat de Polònia. (Ep, que no he parlat de la Villa de París). Veieu? Ja he passat del crostó a França, tot i que podria defensar-me dient que no he canviat de tema, perquè les baguetes també tenen crostó.
Al Serrallo se m'apropa un senyor de 83 anys que m'ha reconegut, i em diu que llegeix cada dia aquest article. Li diuen el Nano de la Rosona, un repartidor de butà jubilat. Saber com es diu realment algú al Serrallo és més difícil que saber qui s'ha jubilat avui al CNI. Doncs l'home, parlant dels meus manaments, diu que soc dispers i passo amb facilitat d'un tema a l'altre i que sovint es perd llegint-me. Osti! Ara sí, ara sí que veig que aquest article ha de tenir un fil conductor, com el Carlos Sainz. Que un periodista veterà i un repartidor de butà octogenari opinin el mateix, em fa veure que la meva professió la podria exercir un sexador de pollastres.
He recordat un altre dia que els meus ossos van estar al barri dels pescadors pecadors. Investigava periodísticament el succés que va passar a un curs de submarinisme a Segur de Calafell, a l'agost. El Wifredo, un altre amic del Serrallo que també canta la cançó aquella del Serrat de fa quaranta anys que té quaranta anys, em va donar una opinió encertada del que havia passat allà. La seva visió de bus jubilat era tan precisa com la del lector dels Manaments. Crec que aquests homes són tan savis que hauríem de fotre fora tots els consellers i fer que gent com el fill de la Rosona o el Wifredo portessin la ciutat. Com? Que qui seria l'alcalde. Home, això ni es pregunta: el César Pastor.