Quan parleu d'aquella explosió a Tedesa del 1992, sabeu qui estava allà? O que vaig ser proposat pels presos per fer de negociador a un motí a la presó, el 1995? No, senyor, se'm coneix com el pallasset que escriu l'article de la contraportada. A mi ja em va bé, perquè en comptes d'ensenyar el passaport, només cal que m'abaixi la mascareta. La metgessa, a la URV, el podòleg, alcaldes, farmacèutics i un home a una copisteria de Cambrils, em diuen que els agrada aquest article. Però, hi ha una segona divisió d'admiradors, que -com els d'extrema dreta- no coincideixo amb ells tot i ser un eixelebrat. Jo els conec com els que volen fer un «trio», perquè parlen de mi o volen quedar mitjançant un conegut mutu. Ara enteneu per què parlava de «trio», oi barroers?
Sovint parlo de l'amic fotògraf Pep Escoda. Normal, només en tinc un. Avui no parlaré d'ell sinó del seu germanet petit. Escena: interior quiròfan. El metge Jaume Benages li agafa el «teleobjectiu» al Pep per fer-li una citoscòpia uretral, la prova que més fan al Vaticà, perquè es coneix a l'entorn mèdic com la del Papanicolaou. Ho explicaré suau perquè estem en horari infantil: sabeu que hi ha frankfurts amb formatge dins? Doncs una citologia és com introdueixen el formatge. Crec que ho ha entès fins i tot el Casado. El doctor Benages fica la cànula al conducte mentre li diu a l'Escoda que llegeix aquest article cada dia. El Pep fa un somriure fingit, perquè que et fiquin una canya de ferro per «allà» no és com prendre un quinto al Motoclub. Només els agrada als faquirs. El metge li diu que ja quedarem els tres, el Pep abaixa el cap i contesta que vestits, perquè després de la citologia no està la cosa per gaires festes. Benaiges, dinem, però vine sense el «pinxo», que ja el demanarem amb el vermut.