Arriba Nadal i no saps què regalar. Mires el calendari i comptes els dies més espantat que un polític que no ha complert la seva promesa electoral davant els propers comicis. Sí, sí, era un comentari enverinat. Veus a bons pares de família caminar pels centres comercials com si fossin zombis, pensant què li pot agradar a la mare que els va parir o a la germana Lucia. Jo, de moment, estic alleugerit d'una pesada càrrega, perquè ja tinc el regal de la sogra: una estola de plàstic reciclat brodat per artesanes de l'Ordo Fratrum discaceatorum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo. Ho he posat en llatí perquè fa més patxoca i, com que hi ha més lletres, omplo més ràpid l'article. Sí, ja ho sé, l'estola és un «pongo» de nassos, però què li has de regalar a la sogra, un Ford Mustang?
Jo, fins i tot li envio un regal al president del «Gobierno». Aquest any ha estat el llibre en gallec Folles Novas, de Rosalía de Castro, perquè segur que ens folla de nou el 2022 i probablement sense condó-nació de bestretes a la Generalitat. Deia el protagonista de Dallas que no preguntessis què pot fer el teu país per tu, sinó què pots fer tu pel teu país. Doncs el meu país el que fa és posar-me l'electre a preu d'impost de màfia calabresa, una pensió de merda i un autònom injust. Per a la gent dels partits també tinc coses dolces. Ja sabeu que ara fan gelats i torrons de tots els sabors. Els que fan gust de xoriç ja sabeu per a qui anirà, no cal faltar ningú que ja porta prou pedres a la motxilla. Als meus amics d'ERC els faré arribar torró de cues de pansa i un xip de 155 gigues de memòria RAM. A Junts x Cat els enviaré un joc de Màgia Borràs, a veure si aconsegueixen la fórmula d'aquella poció on va caure l'Obèlix i fan que els romans marxin de la Gàl·lia.