Ara faré una confessió que horroritzarà a tota Catalunya. A Canet també. No m'agrada la ficció, ni el cine, ni les novel·les d'amor ni de desamor. Mai em va agradar Corín Tellado (per a la gent jove: és com la Isla de las Tentaciones, però amb lletres). Després de saber que l'actor José Sacristán era venedor del Círculo de Lectores, he recordat que recitant a Rabindranath Tagore no es paguen hipoteques. Per què us sorpreneu? A mi em va passar el mateix que a ell, em refereixo al Sacristán no al Tagore, i vaig deixar de ser guionista per vendre cotxes. Parlant de guions: ara és moda a la ficció escriure què faries si et trobessis amb el teu jo de fa quaranta anys. No és fàcil.
Primer de tot, li diria que està molt prim, com tothom li diria al seu jo adolescent. A continuació, parlaria amb ell. Segurament el Moisés del 1976 em faria saber que, a Madrid, la policia va pegar amb porres a uns manifestants i jo li respondria que ara estem igual. Després ell segurament m'explicaria que més de dos mil intel·lectuals preparaven una mobilització d'oposició a la immersió lingüística del català. I jo diria que estem igual. Ell faria menció a la crisi del petroli i jo li parlaria de la crisi de la bombolla immobiliària, la de la COVID, la del gas i l'electre... Ell exposaria els seus dubtes sobre si la transició funcionaria i jo li confirmaria que no ha funcionat. Ell em parlaria de la prohibició per part de la Dirección General de Seguridad de deixar actuar el cantant Raimon i jo li diria al Moisès adolescent que tenim cantants processats. Ah, ell em diria que Carrillo va ser detingut i jo li parlaria de Pablo Iglesias assetjat. Al final, tots dos coincidiríem en una cosa que ja es feia al 1976 i que encara fem: anar a la Flash Back.