No descobreixo res si dic que havíem passat millors Nadals a les nostres vides, especialment el del 1975, quan ens vam poder treure les mascaretes per tornar a respirar. Ara, dècades després, se les han tret ells i han deixat de ser l'amic invisible. Doncs, en aquestes dates festivaleres, tornem a canviar això d'anar a un restaurant per encarregar al pobre Jeroni de Les Moles que t'ho enviï a casa. Ei, que quan dic pobre em refereixo al que han de patir els restaurants en aquests temps en què s'anul·len més reserves que a un curs de paracaigudisme per a besavis. Si voleu comprovar el nivell de satisfacció dels restauradors, poseu-vos un casc i aneu a parlar amb el Veciana del Xaloc, al Serrallo. Què? El casc per a la moto? No, no, el casc és per seguretat, com els periodistes a les «manis» de Vila Laietana, perquè podeu comprendre que ara és Spiderman, que es puja per les parets. Omplir les neveres de peix a preu del sou de Bárcenas i després, si havien de venir vint persones, que n'apareguin dues. Això emprenya més que quedar-se sense bateria al mòbil quan has d'ensenyar a la porta el Passaport dels collons. Perquè ho enteneu de forma fàcil: als restaurants els passa el mateix que al PP, que va reservar vint escons al Parlament i només mengen tres. He parlat dels restaurants, però ho faig extensiu a tot un sector que si no va estudiar prou a la universitat, ara li ha tocat aprendre totes les lletres de l'alfabet grec, des de la Delta a l'Òmicron. Demano que ajudem als qui surten perjudicats per les mesures de prevenció sanitàries, ells consideren els seus clients com la seva família, i nosaltres, hem de ser solidaris. Us desitjo a tots, polítics també, que gaudiu de molta salut, perquè diners ja en teniu i l'amor no existeix. O potser era un jugador del Barça?