Estava jo a la cantina de la URV repassant uns temes, quan han passat dos alumnes discutint si entraria a l'examen de Dret Comparat la lliçó dels països que no tenien constitució. Com? Un país sense Constitució? He quedat tan afligit que he anat a la barra a preguntar. Ja sabeu que saben més els cambrers que els doctors. M'ha dit que sí, que hi ha països que no en tenen. Llavors, he demanat un sol y sombra doble, barrejat, no agitat, amb la intenció de perdre el coneixement, no el que m'introdueixen a la URV, sinó al que fa que et mantinguis dret. El bàrman m'ha dit que no serveixen aquestes begudes, que allò és el temple del saber, no del Soberano. L'he mostrat cent euros i li he dit amb veu de Trapero: «¿Seguro que no sabes nada de ese tipo, rei?». S'ha acotxat i ha aparegut amb una ampolla del Mono i una de brandi Lepanto. Li he demanat que em posés a la copa el 75% d'aniset, perquè el feien a Badalona, i un 25% del líquid fosc, perquè era espanyol. Després, ja no recordo res.
Senyors, hem tornat a veure per la tele al Soberano, que ens ha tornat a recordar que som un país amb una Constitució escrita i que si l'ordre establert, que si l'orde del Cister, que si la llei... Ja sabeu allò de «consejos vendo que para mí no tengo» perquè, si ell tingués el mateix ordre que exigeix, hauria de donar alguna explicació del que fa el seu pare. Però, amics, aquí ja desapareixen l'ordre, el deure als ciutadans i l'statu quo. Es veu que la intimitat està per sobre de la legitimitat. Els discursos televisius haurien de jubilar-los ja perquè són casposos, qui els diu utilitza un discurs barat que semblen un manual de màrqueting per a imbècils. El problema que tenim és que, a diferència del sol y sombra del bar, aquí està tot barrejat i remenat. D'acord, rei?