Paradoxes

L'altre dia, amb uns «miaus» ben expressius, Mixeta em va comentar com la Unió Europea es veu embolicada en un constant conflicte migratori que procedeix originàriament de zones que pateixen o han patit conflictes armats com l'Iraq o Síria. Alguns dels seus països membres van participar en aquestes guerres contra els Governs que mantenien l'estabilitat a l'Orient Mitjà, acusant-los de no respectar els drets humans i oblidant que contenien l'islamisme radical, que no és religiós, sinó polític, assimilable a la ultradreta. Els qui van prendre aquelles decisions d'intervenció directa o suport encobert, van tenir en compte les conseqüències posteriors? És a dir, l'augment del terrorisme, les crisis migratòries i l'efecte que aquests fenòmens tindrien en l'ascens de la ultradreta?

A propòsit d'intervencions i canviant de tema, mig món se n'ha assabentat que Rússia pretén envair Ucraïna a finals de gener del 2022, gràcies a la filtració dels serveis d'intel·ligència nord-americans als mitjans de comunicació. Biden (Mr. Joe, the President) s'ha apressat a dir que farà «molt difícil» la invasió, perquè està preparant un «conjunt d'iniciatives» que impedeixi a Rússia d'entrar a Ucraïna. El curiós del cas és que la mateixa difusió de la profetitzada invasió russa és una de les iniciatives esmentades, per la qual cosa els mitjans occidentals han quedat convertits automàticament en elements de propaganda nord-americana. Una curiosa paradoxa. Es tracta d'un moviment, tan hàbil com incendiari, amb què els ianquis sempre guanyen, tant si es compleix la profecia com si no: si, efectivament, Rússia envaeix Ucraïna, tots recordaran que els serveis d'intel·ligència nord-americans ho van advertir; i si, al contrari, Rússia no envaeix Ucraïna, això es deurà, és clar, al fet que els mesells mitjans de comunicació occidentals n'haurien avisat.

Més enllà de la capacitat dels serveis d'intel·ligència ianquis de jugar a profetes, convé assenyalar que podríem estar davant d'una nova enganyifa al més alt nivell, ja que foren presidents nord-americans els qui van enganyar el món sobre, per exemple, les armes de destrucció massiva a l'Iraq (Ho recorda, senyor Aznar?),

Incidint amb el tema de les conseqüències de les mentides interessades orquestrades per la Casa Blanca, encara una anècdota personal. Fa deu anys vaig organitzar un viatge amb periodistes a la Turquia relacionada amb sant Pau i santa Tecla, que va presidir l'aleshores arquebisbe de Tarragona Mons. Jaume Pujol. Una de les etapes d'aquell viatge ens va dur a Ankara, on vàrem ser rebuts a la Nunciatura apostòlica pel nunci Mons. Antonio Lucibello. Ens va sorprendre una llarguíssima cua de persones davant la seu diplomàtica vaticana. Eren refugiats cristians iraquians, que fugien dels bàrbars de l'Estat Islàmic i que hi acudien en demanda d'ajuda, encara que només fos un plat de menjar. Mons. Lucibello, a la vista d'aquelles persones, ens va dir: «Heus aquí l'herència del Sr. Bush!».

Però, oblidem per un instant les tristors i el desencís, i pensem que el 2022 serà millor en tots els seus aspectes. Si més no, així ho desitgem Mixeta, Kedi, Boni i un servidor. Ah, i si poden, aprofitin el nou any per acollir un mixo dels que han trobat refugi a Vallsgat (adpcionvg@gmail.com). Els aportarà un plus d'equilibri, perquè, a més de ser molt intel·ligents, són d'allò més afectuós. Paraula!