Els raigs del sol encara no escalfen el Virgili, que seu immòbil al seu banc, sol, com unForrest Gumpque espera aquell gatet que passa cinc hores amb ell, com la Carmen del Delibes. L'avi ha estat tota la nit sota la pluja, però mai es queixa. Què no donaria per poder aixecar-se i tocar ferro? Des del Balcó es veu el Mediterrani, negre encara, que saluda sense veu al Lluís Milián, que penja una foto a les set. «Bon diaaa!» A la mateixa hora, se sent una porta al carrer del Comte, desert, i surt l'Escoda, que camina sobre les pedres mullades amb un cigarret mentre sent l'eco dels seus passos entre les parets estretes de la Part Alta. Aquell efecte de mirall a terra tindria una bona foto, però després, el mar no pot esperar. A l'Arrabassada, mira cap a l'infinit com ho feia el seu pare des de la barca. El doctor Mosquits intervé a l'hora en què els pescadors ja saben si ve Llevant, per fer una autòpsia a unscallos. Mig adormit sento el WhatsApp: «Bon dia, dropos!». Faig un somriure, perquè l'alcalde del Serrallo es mereix sempre un somriure. Ara rebobino: anant amb l'Ana Belén per Tarragona, la cantant va quedar meravellada de la bellesa dels arbres de la Rambla Vella. Tu. Sí, tu! Els has mirat alguna vegada? Per la plaça de la Font van creuant els que són la Vaca Cega del Maragall perquè miren cap a l'Ajuntament aixecant la testa «amb un gran gesto tràgic». M'he assegut al costat d'aquell rellotge antic de l'espigó a mirar la ciutat, majestuosa. He recordat aquell bus que s'aturava al bar Taurino i els frànkfurts que em fotia a Corsini amb un amic que vivia a un carrer Eivissa ple d'horts. Vaig descobrir Montmartre a la plaça del Pallol, Còrdova a la plaça de Sant Joan i l'amor a una roca de la platja Llarga. Missatge per als polítics: Estimeu Tarragona, collons!