Vosaltres heu continuat amb la vostra vida com si res, però és que Louis van Gaal va fer fa poc els 70 anys. Així com Trapero va fer famosa aquella frase de «Pues bueno, pues molt bé, pues adiós», l'entrenador culer es va fer popular per dir-li a un periodista: «Nunca positivo, siempre negativo». Doncs això és el que em passa a mi, que veig com va caient tothom al meu costat de la covid i jo aquí, com el Cid Campeador, però viu. Cada plastiquet d'aquests que venen a la farmàcia a sis euros... Com? No, home, no, condons no, proves d'antígens crec que es diuen. Doncs sembla que a fàbrica ja li podien pintar les dues ratlletes vermelles perquè tothom està amb una manta al sofà mirant pelis de Netflix, Prime, Movistar+ o l'UHF, i crec que un equip encapçalat per l'Eudald Carbonell ha trobat un home que llegia un llibre. M'he imaginat que a Tarragona tothom estigués confinat i només jo hagués quedat sense contagiar. M'he visualitzat amb un descapotable blanc, un fulard púrpura i unes ulleres de sol Ray Ban Rambla amunt i Rambla avall saltant-me els semàfors. No sé si recordeu aquella peli del Will Smith a Nova York, Soc llegenda. Doncs com aquell home, recorrent sol la ciutat. M'he imaginat entrar al Parc Central desert i anar agafant cosetes de les botigues que em fessin gràcia: un mòbil nou, unes sabates, una tele, un matalàs o un carregament de Chartreusse. Com que no hi hauria policia, jo seria com l'emèrit: inviolable, incondemnable, ininvestigable i amb incontinència. Entraria als mitjans de comunicació i seuria al despatx del director per veure què se sent quan manes. Aniria al saló de plens i seuria al lloc del Ricomà i cridaria en aquell saló buit «No té la paraula, senyora Floria». Perdoneu, em criden. «Què dius carinyo? Com que positiu? Nooo!».