El meu gat i jo
Conversa amb el Diable
L'altre dia, en arribar a casa –no hi era la meva esposa– vaig sentir que Mixeta i les seves companyes estaven conversant animadament, la qual cosa no és gens estrany. El que em va sorprendre va ser escoltar una veu masculina que els hi donava la rèplica. Quan vaig arribar on venien les veus, vaig quedar d'una peça en veure un senyor, vestit molt elegant a la moda victoriana. Semblava un autèntic gentleman anglès de barba ben retallada. En veure'm, es va fer el silenci, que jo vaig aprofitar per preguntar al desconegut: «Qui sou vós i per on heu entrat a casa meva? Les gatetes no us poden haver obert la porta». I l'enigmàtic personatge, molt polidament, em va contestar: «Perdoneu la intromissió, però a mi no m'aturen ni parets ni portes. Passa és que allà baix tots llegim Diari Més i com que sempre parleu de quan intel·ligents són els mixos i mixes que acullen a Vallsgat, he volgut comprovar-ho personalment. I sí, els qui s'adrecin al correu adopcionvg@gmail.com per adoptar-ne un/a, faran una bona decisió». Jo vaig insistir: «Perdoneu, qui sou vós?». «Ai –va fer l'inesperat visitant–, no he respost a la vostra pregunta! Soc el Diable, per servir-vos».
Vaig quedar garratibat i, a la vista de la meva estupefacció, va apressar-se a afegir: «Sabeu, m'avorria molt i m'he dit: Apa, tinc ganes d'una xerrada intel·ligent amb Mixeta i les seves companyes!... I aquí em teniu!». «Avorrir-vos vós? Tenia entès que no paràveu d'ordir malifetes i preparar temptacions».
«Això era abans –digué amb una certa tristor–. Ara la gent ja ve sola a l'Infern. No cal que els anem a buscar. Entre els humans n'ha sortit un grapat de gent endimoniada que, si ens descuidem, ens prendran l'ofici. Servidor compta els anys per mil·lennis i estic confús. Vaig acomiadar l'any 2021 amb perplexitat i aquest 2022, tot just començat, el saludo amb més perplexitat encara, perquè no ho veig clar!».
«Doncs, si vós no ho veieu clar…!», vaig dir jo. «Veureu –digué el Diable–, l'ús de renecs i paraulotes a la vida quotidiana és una vergonya, un mal exemple ho faci qui ho faci; ara, que aquest ús tingui lloc en compareixences parlamentàries és un pèssim símptoma; però si, a més, una de les persones que el practica és ni més ni menys que el cap de l'oposició la cosa mereix una reflexió seriosa. Ja sabia de la seva escassa cultura i intuïa que tampoc coneix l'educació; però amb el famós «¿Qué coño tiene que pasar?» m'ha confirmat totes les sospites». «I us sorprèn això?» «Que sigui diable no vol dir que sigui maleducat. A falta de propostes i amb la manca evident de recursos intel·lectuals i lingüístics, esgotat el repertori d'insults, es veu que per continuar elevant el llistó dels despropòsits no se'ls ha acudit res millor que el fet d'anar a parar a l'exabrupte. Jo em pensava que ja ho havia vist tot; però això, i la victòria electoral d'una eixelebrada que va basar la seva campanya en l'exaltació de la cervesa i en la prostitució de la paraula «Llibertat», m'han demostrat que no. I no s'acaba aquí la cosa: pensem en la irresponsabilitat de la ultradreta i similars i la seva capacitat, amb mentides i insults d'allò més barroers, de convertir el «Congreso de los Diputados» en una taverna de la pitjor espècie.» «I a vós, que diuen sou el pare de la Mentida, us esgarrifa que algú menteixi?». «Perdoneu, mestre –va fer l'ésser malèfic–, els meus deixebles mentiders es deien Maquiavel, Napoleó o Bismarck. Que hi ha categories en aquest món i en l'altre! Ja us ho dic jo: em treu de polleguera que, per exemple, davant un cas com el de la pandèmia, tan angoixant, els polítics exhibeixin un comportament erràtic, mesquí i desvergonyit. Els voteu o no, us mereixeu aquesta mena d'usos parlamentaris...? Entenc que el control que l'oposició ha d'exercir sobre el «Gobierno» ha de ser ferm i, si convé, dur; però mai groller, malparlat i argumentant des de la ignorància, cosa que sembla s'hagi contagiat a certs mitjans de comunicació. Jo, de vosaltres, em preocuparia, i molt, pel que pugui passar en aquest 2022!»
I, tot dient això, l'infernal visitant es va fer fonedís.