IQOXE: tot segueix igual

Dos anys, 23 mesos, 730 dies. Temps més que suficient perquè el Govern de la Generalitat i els seus òrgans competents haguessin fet el que tocava. Malauradament no ha estat així. El que ha esdevingut el pitjor accident de la indústria química al Camp de Tarragona –i que es va portar per davant la vida de tres persones–, no ha suposat un abans i un després. Si bé a les comarques del sud del Principat estem acostumades que no siguin prioritàries les problemàtiques que patim, sobta que ni tan sols l'accident d'IQOXE es considerés un tema de país.

Tothom estarà d'acord que, si avui dia tornés a passar un fet semblant, la població no sabria com actuar. Aquesta idea es plantejava contínuament durant les jornades participatives que va organitzar l'UOC per encàrrec de Protecció Civil de la Generalitat els darrers mesos de 2021. Aquestes trobades, en les que la CUP vam participar, estaven estructurades en diferents taules i tenien com a objectiu l'elaboració d'un pla de comunicació per la gestió d'emergències químiques. El neguit i la desconfiança de molts dels sectors representats (associacions de veïns, grups ecologistes, sindicats, entitats...) era un reflex de la desatenció que els tarragonins i tarragonines sentim que hem patit durant tot aquest temps. I no és estrany aquest recel quan ni tan sols s'han materialitzat les recomanacions que va concloure la Comissió d'Estudi del Parlament de Catalunya, IQOXE continua la seva activitat tot i tenir una causa judicial oberta i encara avui en dia la població del Camp continuem sense saber què respirem i com afecta la nostra salut i entorn l'exposició prolongada als compostos químics de la petroquímica.

Hi ha molta feina preventiva en qüestió de gestió d'emergències que no s'ha fet i, lamentablement, hem perdut dos anys on, com a mínim, s'hagués pogut donar informació bàsica a les llars, escoles i instituts; això permetria evitar que es tornin a donar imatges de famílies fugint amb els seus cotxes cap a la T-11. Ara bé, també des dels partits polítics tenim una responsabilitat a l'hora d'enviar missatges a la població, i al Ple de l'Ajuntament de Tarragona vam poder presenciar el vergonyós paper de l'oposició assegurant que l'endarreriment de les obres del PP-10 deixaven indefensos als veïns davant d'una evacuació en cas d'emergència química. Aquest fet és greu, ja que absolutament totes les conselleres del consistori saben que en aquesta situació el que es recomana és el confinament, no l'evacuació. Però a Tarragona la guerra bruta per part de l'oposició ha arribat a extrems que són del tot temeraris, sota la màxima que el fi (fer caure al govern) justifica el mitjans.

El que sí que hem pogut comprovar durant aquests dos anys és com IQOXE ha volgut rentar la seva imatge (i mai millor dit) regalant 11.500 pots de gel de bany al barri de Bonavista i participant, sota el paraigua de l'AEQT, en el lliurament de tests d'antígens per la represa dels castells. Però el més preocupant és que des de fa dos anys estem comprovant com IQOXE i l'AEQT estan construint el relat que aquest accident va ser un error fortuït, una mala sort, una excepcionalitat. Per tal d'anar fins al moll de l'os, per tal de posar llums i taquígrafs i d'estirar el fil com cal, la CUP estem personades com acusació popular a les tres peces de la causa contra IQOXE.

Després de dos anys, podem afirmar que l'opacitat que envolta el complex petroquímic més gran de sud d'Europa gaudeix de molt bona salut. Queden moltes qüestions per aclarir, no només del que va succeir aquell 14 de gener de 2020, sinó també del que s'amaga darrere de cada accident laboral i de cada flamarada de torxa. Prou impunitat!