No vull posar noms perquè acabo de fer 61 anys i ja no tinc el pols que tenia per a disparar Fairy. Aquell Torrente jubilat que li ha tret protagonisme a la Belén Esteban va dir una frase que era quelcom així com que algú era un mal espia. Ostres! Quin títol tan bonic per a una novel·la negra, «El mal espia». Quan acabi la que estic llegint, del Salvador Balcells, em posaré a escriure-la.
A diferència de vosaltres, pobres mortals, jo sí que conec a espies, però no ho puc dir. Tinc una veïna que ho sembla. Tinc els meus recursos per descobrir-los: per exemple, la del meu replà s'hi sent perfectament però porta un sonotone i sovint la sento parlar sola. Un dia li vaig dir: «Encarnació, crec que t'he descobert, ets del CNI». I ella em va preguntar si jo era del PM, «Ui no! Això de la Policia Militar només a la mili». Però es referia al Pere Mata: «No saps que existeixen els auriculars bluetooth pel mòbil?». Vaig fer el signe de la victòria amb dos dits i me'ls vaig posar als ulls mentre m'allunyava.
Al contenidor, llençant la brossa, me'n trobo un altre. Un home amb americana, com si hagués d'anar a la boda de Leticia Sabater. Li dic: «No dissimulis, que sé que ho ets». I em contesta que sí, que no, que no és del CNI, que és de Cs, que ara està arruïnat. «Xic, si només tinc aquesta roba... No tindràs un euro pel tren?».
Soc un paio llest, intel·ligent i un investigador que t'hi cagues. No sé per què no m'han contactat els del Centre Nacional. Acabo amb una anècdota: el març del 2003 vaig estar al que seria el CSI d'Espanya, al barri de Canillas de Madrid. Vaig preguntar si podia conèixer algun dels importants espies que investigaven un cas d'abast nacional. L'agent em va contestar que minuts abans ja me n'havia presentat cinc. Un crac. Soc un crac.