A la sala on estava, els que parlaven amb mi van deixar de fer-me cas de sobte. Tothom va córrer cap a la porta, per on entrava una nena que no aixecava dos pams de terra, era gairebé un ratolí. Ho va revolucionar tot i va anar amunt i avall fent petons a les infermeres. Aquella sala d'hospital es va il·luminar de cop. Vaig preguntar què passava i em van dir que aquella petita havia superat un càncer amb quatre anys, després de passar per tractaments que espantarien un home adult. Em vaig quedar sense aire i vaig sortir a plorar al lavabo. Estava a l'hospital Sant Joan de Déu de Barcelona fent un reportatge per a RAC1 sobre com passaven Nadal els nens amb càncer, amb l'objectiu de sensibilitzar la societat. Creia que seria fàcil. Uf! Els nens mostraven una il·lusió pròpia dels qui tenen una llarga vida pel davant. Eren els petits qui mantenien viu l'ànim dels pares amb una força que no sé d'on sortia. Un deia que marxaria a estudiar a Anglaterra, altres que es casarien amb una nena que els agradava, o m'ensenyaven la foto del cotxe que es comprarien quan fossin grans. Cap d'ells va pensar ni un segon que no viatjaria a Londres, que no arribaria a festejar o que es mouria per la vida amb un vehicle molt diferent d'aquell Golf. L'Àlvaro Solà, ambaixador d'AFANOC, l'associació que ajuda a les famílies que passen aquest calvari, m'ha proposat que compri una gorra per a col·laborar amb l'associació. Vull que us poseu vosaltres també aquesta gorra. Podeu escriure a gorresolidaries22@gmail.com, trucar al 977228712 o passar per la delegació a Tarragona d'AFANOC. Són només 8 eurets. Quan us la poseu, penseu en els Reis Mags saludant una façana d'hospital plena de cares il·lusionades enganxades a un vidre perquè no poden sortir de l'habitació.