Em disculpareu perquè toco un tema delicat. Els que sou de missa, tot i que la Bíblia ho menciona, millor que llegiu aquell altre articlet d'opinió que s'escriu amb un tinter. Què? No agafeu mai les meves ironies!
Ara poseu els ulls en blanc i negre. O millor no, aquells colors descolorits de les revistes dels anys setanta. A mitjans d'aquella dècada, servidor portava dins el llibre de Ciencias Sociales retalls del Diez Minutos de famoses en biquini, i entre els adolescents els intercanviàvem. Qui tenia a la Gigliola Cinquetti amb un biquini enorme -que ara seria un vestit llarg per a una mil·lenial-, et podia passar l'Agatha Lys amb una samarreta llarga del Real Madrid. En aquella època, si al llibre portaves a Sol del València o Amancio Amaro eres més sa i demostraves que t'agradava un altre tipus d'esport.
Poseu ja els ulls en color normal. La dona m'agafa el mòbil que m'he deixat sobre la taula i em diu que si això d'enviar noies sense roba entre els amics és moda. Li dic que sí. Quin grup del Whatsapp no està ple de senyores i senyors que dissocien l'amor, el compromís i la família amb la sana actitud de mostrar el berenar? Llavors, reflexionant, crec que aquest costum d'utilitzar les eines informàtiques i els mitjans de comunicació pel barroerísme no ha canviat gaire. Però és que, en realitat, per molts mòbils, gps, ebooks, cotxe elèctric, Alexa encén el llum, smart tv que tinguem, el que no ha canviat és el cervell. Aquell «con Franco se vivia mejor» tampoc ha canviat perquè ha tornat, com el Diez Minutos, les dones sense roba i un amic m'ha dit que ha deixat el tabac ros per fumar caliquenyos. Sembla que aquella misèria sexual franquista encara dura. Ara que hi penso... he dit que els mitjans de comunicació mostren una informació barroera?