El PSC de Salvador Illa: som l'alternativa

«Sabem que estem al costat correcte de la història». Quim Torra dixit. Tremend... En la meva opinió aquesta frase sintetitza a la perfecció tot el que ha passat a Catalunya en aquests darrers anys. En efecte, si un considera que està «en el costat correcte de la història» tan sols ha d'esperar que la història segueixi el seu curs. Ni tan sols cal convocar eleccions, ni demanar el vot als ciutadans, ni decidir res. Tot està predestinat per aquells que es consideren els intèrprets de la història (el que, per cert, és molt inquietant per tots aquells i aquelles que hem llegit una miqueta d'història). Com es pot dialogar, persuadir, convèncer a aquells que creuen que estan “al costat correcte de la història»? És impossible, sempre et diran que negués la història o què estàs «al costat incorrecte». I així ens ha anat en aquests darrers deu anys... Com sabeu, des del PSC defensem que hem de passar pàgina, girar full, però no per anar contra ningú sinó per reconnectar-nos amb el progrés per a tots i totes, sense exclusions. Repeteixo, tots i totes, és a dir, els més de 7,5 milions de catalans i catalanes, al marge de la llengua que parlis, del que votis, de la teva capacitat (o no) per emocionar-te amb símbols presumptament patriòtics, o del que sigui. Sempre he pensat que ho tenim tot per triomfar. La capacitat emprenedora, una posició geogràfica estratègica, una societat civil dinàmica, una perseverança infatigable. Tot, però especialment aquest caràcter tan nostre que ens inclina cap allò proper i senzill. Siguem clars, no ens agraden els grans festejos, ni la pompa. Aquesta actitud té les seves arrels en la profunda essència democràtica del nostre poble, en la seva necessitat d'una aproximació humana, en el respecte davant qualsevol ésser humà i el seu rebuig, precisament, als discursos messiànics com els que obrien aquest article. Per això estic convençuda que el canvi a Catalunya és imparable. Sabem que no serà senzill ni immediat perquè la destrossa d'aquests darrers deu anys ha estat considerable. Però també sabem que el canvi és necessari per tornar a ser el que érem: un poble orgullós de la seva diversitat on cap català o catalana mai hagués dit: «Tu no ets català» a un altre català tan sols perquè no pensa com ell. Salvador Illa ho ha expressat d'una forma molt clara: «Ens dirigim als catalans i catalanes per dir-los que hi ha un altre camí, un camí alternatiu, un camí ample en el que cabem tots i totes, un camí segur –també difícil, no ho amaguem–, un camí en una Espanya plural i diversa, i una Europa federal». De fet, aquest camí es va iniciar amb la victòria del PSC a les eleccions al Parlament d'ara fa un any. Doblant el nombre de diputats i diputades socialistes el poble de Catalunya va demostrar que l'essència cívica i la voluntat de recuperar la divisa del catalanisme social de tota la vida «som un sol poble», no ha estat anorreada pel nacionalisme identitari. I aquest és el PSC que comença el camí per governar Catalunya, el PSC dels treballadors, dels emprenedors, de la gent de ciència, de les dones, del progrés i del medi ambient. D'un partit que no mira la llengua que parles sinó el que dius, el que suma i fa progressar, i que no ha fallat mai ni a Catalunya ni al conjunt d'Espanya. És el PSC que ha contribuït de forma decisiva a desenvolupar barris cohesionats, benestar social i progrés econòmic des del municipalisme català durant dècades. Una aposta segura, un partit de Govern que mai us enganyarà amb plans secrets de jugades mestre ni de 18 mesos, ni de 18 segles, que –senzillament– són mentida. Per això hem constituït el Govern alternatiu de Salvador Illa perquè volem transmetre al nostre poble la seguretat que si recuperem aquest caràcter tan català de sumar sense exclusions i no deixar ningú enrere el canvi a Catalunya és possible. I els grans beneficiats serem tots i totes, els més de 7,5 milions de persones que conformem el poble de Catalunya.

Creieu-me, és possible.