Farà uns trenta anys que vaig publicar que un director d'hotel abusava sexualment dels seus empleats. Dies després vaig rebre un telegrama dient que l'hotel havia obert una investigació i que jo hi havia d'anar com a testimoni. Torno a escriure: «ha de venir». No cal dir que vaig escriure un article dient si s'havien pres uns quants tequiles. Primera cosa a reflexionar: les investigacions que inicia una empresa o una institució privada no obliguen a res. Segon: les investigacions que es fan dins la institució afectada i que investiguen companys dels investigats tenen la mateixa validesa que una bossa de llana per comprar vi a granel.
És a dir, que si a Mossos d'Esquadra es diu que s'ha començat una investigació, si aquesta investigació la fa gent de dins el cos, no val per a res. Ja hem vist al llarg dels temps els resultats de les indagacions dins d'aquella institució que es va crear fa dos mil anys. No, no era el Tribunal de Cuentas, sinó el de les ànimes.
Els departaments de control han d'estar formats per auditors externs i tècnics que puguin peritar independentment de l'entitat si s'ha actuat de forma irregular. Desgraciadament, el corporativisme pesa més que la justícia. Exemple: un inspector de policia que va agredir un fotògraf a Barcelona ha estat condemnat. Creieu que dins el cos algú prendrà alguna mesura? No cal que ho digui. M'atreviria a dir que serà estrany que no l'ascendeixin o li posin una medalla, com aquells que van fer la festa de l'1-O. I ara ja sé el que esteu pensant: I al Parlament algú va investigar el cas dels que cobraven sense anar a treballar? Efectivament, és un altre cas semblant on ha hagut d'intervenir un auditor extern, una periodista, per tal que s'escombrin les golfes.