Tribuna
Més de 60 anys, la millor edat?
Jordi Juan, director de La Vanguardia, escrivia dies enrere sobre Els jovenívols septuagenari, referint-se l'estat general dels majors d'entre els 70 i 80 anys actuals és molt millor que el que tenia aquesta franja d'edat fa deu anys. Cada dia veiem governats, ídols del cinema o de la música que amb edats. Els sèniors de 70 anys actuals conserven capacitats físiques i cognitives, es mouen millor i el seu cervell treballa també amb un rendiment més bo que a començament del segle XXI.
Està demostrat que els ciutadans que es cuiden practicant activitats esportives envelleixen molt millor. Els tractaments mèdics contra l'edat, les transfusions de sang, les operacions de dermoestètica, la millora de l'alimentació, l'atenció sanitària i la cultura de l'esport significaran que els futurs septuagenaris encara seran més joves que els actuals. S'allargarà la longevitat i una majoria de la població adulta arribarà a la maduresa en un estat immillorable.
De la mateixa manera, també és cert que com cada vegada més viuen més persones majors, també hi ha més casos de discapacitat i de demència. Estudis científics revelen que la prevalença de la demència porta deu anys escurçant-se. La millora física i cognitiva és atribuïda sobretot a l'exercici i tot plegat fa que l'envelliment sigui més lent. Actualment, la societat és més sedentària, però fem més exercici físic reglat i es fuma menys. El sistema sanitari, la implantació de serveis de geriatria ajuda al fet que quan un arriba a edats avançades rebi el tractament més gran. Altres factors són la higiene, l'atenció mèdica, les condicions laborals i l'educació. Tot plegat ens permet afirmar que el deteriorament de les estructures neuronals i el cervell sigui força més lent.
A Espanya som més de nou milions de majors de seixanta-cinc anys, dels quals vuit-cents mil són persones fràgils. Els experts pronostiquen que si amb un programa d'intervenció retardem la discapacitat, tindrem tres-centes mil persones menys que requereixen recursos extres per les seves necessitats, el que significarà que el sistema de salut sigui més sostenible. També les condicions de vida i els estils vitals són factors que ajuden a viure més anys.
Són moltes les investigacions científiques, que han identificat que l'exercici físic produeix un benefici molt important, per a les funcions cerebrals al mateix temps que funciona com un antidepressiu natural, perquè les hormones i neurotransmissors fan que les persones es sentin millor i tingui sensació de major plenitud.
Un terç de la població espanyola ja ha complert cinquanta-cinc anys. Se'ls coneix com a sèniors i el seu futur els hi pertany. Espanya és líder mundial en augment de l'esperança de vida, una tendència que transforma la societat. En canvi, si analitzem la taxa de natalitat, la situació és gairebé oposada. La combinació d'aquests dos factors dona com a resultat que el pes de les persones de més edat en la piràmide de la població espanyola és cada vegada més rellevant, i aquesta situació no sembla que hagi de canviar en les pròximes dècades.
Hi ha una sèrie de prejudicis sobre els sèniors, que no s'ajusten a la realitat. Un 43% dels sèniors ajuda amb els seus recursos a algú membre del seu entorn més proper. Catedràtics universitaris afirmen que la població s'ha fet gran, i no té cap sentit que la plantilla de l'empresa no reflecteixi aquesta realitat; no té cap sentit, que la gent es jubili i li restin més anys de vida al davant, que anys ha estat treballant i és necessari invertir en la longevitat, ja que quan abans comencem més fàcil serà obtindré més rendiment.
En resum, congratulem-nos de la realitat social i que, probablement, per una majoria dels que tenim més de seixanta anys, podem afirmar que és la millor edat de la nostra vida. Si és el teu cas, amic i desconegut lector, et desitjo llarga vida i per molts anys.