M'estiren les orelles de tant en tant, no perquè sigui el meu aniversari, sinó perquè diuen que parlo massa de política. Que sempre ho critico tot. Per això, avui us toca sentir temes més de vida, i en tinc molta, concretament 110 quilos. Fa poc vaig demanar a Jerez la meva partida de naixement (espero que estigui ben lluny de la «partida», així en general). La vaig mirar i vaig fer càlculs a un paperet. Recordeu l'any 2000? Aquell que es posava en marxa l'Euro i les computadores havien de deixar de computar. Ho trobeu molt lluny en el temps? No, veritat? Doncs he mirat el paperet del registre i he vist que jo vaig néixer exactament 22 anys després que acabés la Guerra Civil. Avui m'he aixecat amb una notícia dels Estats Units en què nou policies han disparat al mig d'una carretera a un home que semblava que treia alguna cosa de la butxaca. S'està investigant què és el que va treure. Investigacions? Quan ha caigut mort no s'ha pogut saber si era un boli, un tallaungles o una pistola? De cop m'han vingut a la ment els afusellaments del Camp de la Bota, que van durar fins al 1952. Segurament no ho sabíeu perquè el guionista del Cuéntame se'n va oblidar. Què? Sí, he dit que no parlaria de política i no en parlo. Això que relato és delinqüència.
Vaig fer la mili al Campus de la URV i vaig dir que no hi tornaria, ara hi vaig cada dia. Vaig dir que no em casaria mai, i aquí teniu el llibre de família. Vaig deixar els llibres d'estudi el 1975, «mai tornaré a aquest rotllo»: estudio Dret. No sé viure sense cotxe, ara no en tinc. Vaig tenir un accident de moto greu a Reus i vaig dir que no aniria mai més en dues rodes. Ja n'he tingut vint des de llavors. La vida fa grans canvis, per exemple, avui no sabia de què escriure i ara no sé ni què he escrit.