Veient que hi ha un mercat de compravenda interessant a les Cortes, he creat una app: el Wallapolitic, per comerciar amb els vots, comprar voluntats i, ja de pas, un mercat perquè els col·leccionistes puguin vendre segells per a enganxar en aquells sobres tan lletjos plens de diners. És que aquell color marro del paper d'estrassa és el mateix que s'utilitza per embolicar les porres a Madrid. He dit porres i Madrid? Pasapalabra!
«Compro vots de diputats per aprovar un projecte de llei destinat a què els espanyols que pesin més de 100 quilos tinguin una ajuda de l'Estat per comprar gambes. Més informació: Els Fats i les Jons». Sí, amics, no us estranyi veure en el futur anuncis de compravenda d'aquest tipus tal com està el panorama democràtic. Un altre: «Busco informàtic que pugui demostrar que un ordinador té un virus que fa que enviï tot solet vots al Congrés. Raó: DelCaseríomerío.com».
A banda de la venda de vots, he pensat a muntar una acadèmia d'informàtica bàsica i al paquet hi entraria gratis un curs dirigit per psicòlegs que servirà per autodiagnosticar què els passa quan neguen una comissió d'investigació. El curs d'informàtica consisteix a mirar una pantalla fixament amb uns grans auriculars per on un nen de cinc anys dirà: «Ara, a la part dreta vostè veurà un botó gran, molt gran, que posa SI, a l'esquerra un altre en vermell on es pogués llegir NO. Els veu? Ara agafi el ratolí amb la mà dreta i mogui el cursor sobre l'opció que més li agradi». El diputat en qüestió, suant com si hagués d'enlairar un Boeing 747, respondria: «Sí, he rebut el missatge, però em podria indicar què és un botó i, sobretot, què són el ratolí i el cursor? La pantalla sí que sé el que és perquè el Mariano la feia servir a rodes de premsa».