El paper de cada grup al Congrés, la tarda de l'actual 3-F

Sí 3-F, per la categoria de fet històric del succeït al Congrés, en la votació de la revisió de la reforma laboral. I no guanyem en sobresalts: després del neguit pel resultat del Benidorm-Fest, una altra sorpresa –d'entrada– en la sessió esmentada.

Sobresalt del 3-F al Congrés sobretot per l'actitud d'ERC. La batalla de BCN amb els Comuns s'ha portat al legislatiu general, on s'erigeixen en el màxim representant català amb els seus 13 escons per sobre dels 12 del PSC. L'aprovació de la iniciativa, en regulació de relacions laborals, encapçalada per la gallega Yolanda Díaz ha estat interpretada com un reforç sine die de la seva amiga de l'acte de València l'alcaldessa Ada Colau. A més, ERC es mou millor entre lluïts seguicis festius i el món èpic casteller que amb els sindicats majoritaris a Catalunya. Tot i que el seu cap de llista per Tarragona, Jordi Salvador, es promocionà com a alliberat i dirigent d'UGT, dins la línia d'eixamplar la base que es cenyeix als fitxatges, per a les llistes d'ERC, dels procedents d'espais socialistes o dels Comuns. Especulant sobre les municipals en l'ara present Aragonès –amb qui va sopar dos cops Yolanda Díaz– ha perdut la crossa dels Comuns de Jèssica Albiach.

Sense el bloc de legislatura –que valgui a dir ha permès la seva continuïtat en aprovar els PGE– sort, per a l'estabilitat política i, sobretot, per a les millores per als assalariats, dels vots de suport de Cs d'Inés Arrimades i del PDECat del tortosí Ferran Bel. Per esmentar els grups dirigents que ens toquen de més a prop. Han actuat en doble clau: per destacar-se com a necessaris i manifestant la seva ànima de liberals d'economia social de marcat; on com a la socialdemocràcia tenen com a eina de distribució de rendes a més de la fiscalitat progressiva la concertació social triangular entre sindicats-empresaris-governs. Ja ni recordàvem aquelles concertacions, en fase de construcció de la Democràcia.

Les corunyeses Yolanda Díaz i Nadia Calviño el tàndem del govern en la concertació.

El Govern ha tingut una gran protagonista, la ministra de Treball i vicepresidenta Yolanda Díaz. Membre del PCE, representa un temps circular de retorn a la saviesa política del PCE durant la Transició, de la qual com a filla de pare Suso n'és hereva practicant. Quantes fites d'acords amb patronal i sindicats; el més transcendental assolint els ERTO i les seves pròrrogues. Infinita paciència i un to més que admirable en la seva veu. Som persona, per l'ètim Personus, la màscara que es posaven els actors per fer escoltar, en públic, la seva veu. Gran persona Yolanda Díaz. El seu contrast, l'histrió fatxenda com ell sol de Rufián. Yolanda Díaz, la lliçó que has de triar entre alguna passa endavant consensuada o quedar-te on estàs d'immaculada eixorca; quan l'ètica de la responsabilitat predomina sobre la dels principis. Oi que estàs pensant en el gran sociòleg prussià Max Weber?

Primer distanciada, després tàndem, Nàdia Calviño, la filla del màxim dirigent de RTVE amb Felipe, ha ajustat la reforma de les relacions laborals a les reclamacions de la Comissió Europea, condicionats de la recepció dels Fons de Reconstrucció; on el govern de coalició PS-UP va al capdavant dins la confederació d'unanimitat dels 27 Estats de la UE. Els reflexos de la terrible tensió al Congrés provocada pel vot del grup d'ERC i el fariseisme dels dos expulsats d'UPN: els errors; tant en votar telemàticament l'extremeny de Trujillo del PP, com la presidenta Meritxell Bate –tan vinculada a Altafulla– en donar el primer resultat; l'equivocada ordre de vot de Cuca Gamarra en la votació del següent punt d'ordre del dia. Com a contrast, el gest de demanar calma amb les mans de Pedro Sánchez, en plena desolada perplexitat.

Trencat el bloc de legislatura tenim dos desgavells: la iracúndia del PP superlativa, tan expressada per Cuca Gamarra, exalcaldessa de Logronyo, que focalitzarà el soroll polític. Soroll polític per polaritzant; que vol dir desmobilitzar–per desafecció, per desengany– de sectors de votants menys afavorit en la seva vida; amb angoixa de marginalitat.

Per la millor vida dels treballadors temporals esdevinguts indefinits, per la seguretat dels convenis de sector el PSC (12) –amb dos ministres–, els Comuns (7) –amb un ministre–, PDECat (4) i Cs (2) hem votat a favor el 3-F. Al costat del PP (2) i Vox (2)... el teatre d'ERC (13), la pijeria de Junts (4) i els antisistema de la CUP (2), per una vegada el «bloc independentista» –i contra els principalíssims sindicats catalans– han coincidit en una estratègia consulta al Congrés... mentre es tornaven a barallar al Parlament.

Quedi escrita la dada: dels escons elegits a Catalunya en les generals repetides de 2019, 25 han votat a favor de la concertació de la reforma laboral i 23 en contra. Vots d'un costat i altre ben transversals.