La cultura de la rehabilitació

El meu Col·legi professional, el d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'edificació de Tarragona/COAATT edita, des de l'any 1995, la revista TAG. El darrer número és el 92. Abans que res voldria compartir que aquest any celebro el meu cinquantè aniversari de ser arquitecte tècnic He de manifestar que els col·legis professionals si no existeixen, s'haurien d'inventar. Tothom, al llarg de la seva vida laboral, necessita l'assessorament, la formació, la defensa i la identitat d'un ofici davant la societat. Sempre m'he sentit molt vinculat al COAATT i he tingut responsabilitats a la Junta de Govern corresponent (1975-1979, comptador; 1981-1983, president; 2003-2007, vicepresident)

En el darrer TAG hi ha una crònica titulada Rehabilitació: realitat i futur per al pack immobiliari espanyol. Des de la crisi iniciada els anys 2007-2008, s'han visat pocs projectes de nova planta. Està a la vista que els darrers quinze anys hem vist, valgui la redundància, a penes grues per les nostres avingudes i carrers. La realitat actual és que la majoria dels habitatges amb vida, tenen més 40 anys d'antiguitat. Òbviament, això significa que la gran majoria no siguin eficients energèticament, ni accessibles per a la gent gran o de mobilitat reduïda, ja que tenen dissenys i distribucions obsoletes.

Hem de saber la data que el 51,2% dels 25,2 milions de cases que tenim a Espanya, es van construir a partir de 1981, és a dir, tenen ja quaranta anys de vida. La Unió Europea ha anunciat que dels fons 4.420 milions Next Generation, hi ha prop de 13 milions d'habitatges que es podrien beneficiar d'aquests diners, destinats a la rehabilitació residencial i l'habitatge social.

Barcelona encapçala la llista de les ciutats més envellides, ja que el 84,5% dels seus immobles tenen aquesta catalogació. Li segueixen Bilbao (78,2%), Sant Sebastià (68,8%), Madrid (67,3%). Les ciutats amb el seu parc d'habitatges més joves són Ciudad Real (34,3%), Càceres (37,4%) i Badajoz (38,1%) A la província de Tarragona hi ha 534.401 habitatges dels quals un 52,5% tenen més de 40 anys d'antiguitat.

Les mancances o deficiències principals dels habitatges espanyols són: manca d'ascensor,, poc espai exterior, absència de rampes i falta d'aïllament tèrmic. Recentment, el Col·legi d'Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATEEB) va donar a conèixer unes dades encara més preocupants: l'1,8% dels edificis espanyols destinats a habitatges es troba en estat de conservació ruïnós i el 9,3% en estat dolent i deficient. Afegeix que existeixen 1.915.804 immobles que haurien d'executar obres de conservació amb urgència. Façanes i cobertes són els elements més deteriorats dels edificis mentre la situació és millor en les instal·lacions d'aigua, sanejament, electricitat i en els acabats. En canvi, és cert, que els aparells elevadors i les instal·lacions de gas són les que es troben en millor estat perquè quasi un 80% estan en condicions òptimes.

Ja fa molts anys que hem d'anar a revisar els nostres vehicles de motor. Hem de lluir l'adhesiu a mesura que hem dut a terme la inspecció tècnica dels vehicles, la ITV. Prova superada. Ara falta fer, superar la ITE/Inspecció Tècnica de l'Edifici. Amb el seu acompliment l'administració no fa el que toca, més recursos econòmics i més inspeccions. Els tècnics podem fer la feina corresponent amb eficàcia i els que crec que són una peça fonamental perquè les previsions per anar actualitzant les normatives vigents per viure dignament són els administradors de finques. Aquest han d'informar a les seves comunitats i preveure amb derrames les despeses que pot originar primer l'informe tècnic i després, si s'escau, les reformes a fer si l'estat de la finca és greu o molt greu.

Existeix ja el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), dotat dels 4.4200 milions d'euros ja esmentats. L'objectiu global és assolir el segon trimestre del 2026 la xifra acumulada de 510.000 actuacions de renovació en habitatge, multiplicant d'aquesta manera per deu el ritme actual de rehabilitació a Espanya. La rehabilitació és el motor de l'autotransformació de les ciutats. Hi ha un fet urgent i evident: l'administració ha d'agilitzar i facilitar el repartiment ràpid i efectiu dels fons europeus. Hem d'apostar i entrar de ple, sense demora, a la cultura de rehabilitar les nostres llars. No podem perdre l'oportunitat, el tren ja està circulant a velocitat de creuer. No et despistis.