He vist una escena al Parlament de Catalunya que m'ha deixat més perplex que quan l'Alejandro va cantar aquella ranxera. També perquè tenia la tensió pròpia d'un registre policial a una casa on la droga està amagada a la cisterna i el gos ha entrat al lavabo. Recordeu al cole quan la senyoreta deia tota seria: «O surt qui m'ha dit bruixa o castigaré tota la classe»? Quantes vegades es va aixecar el culpable? Mai, oi? Era un tema d'honor, d'aquells silencis de veure qui aguanta més. Al final, tota la classe castigada, però amb orgull. Allò sí que era omertà i no la de la màfia calabresa.
La Molt Honorable Senyora Presidenta del Parlament, coneguda popularment com la Borràs, ha aturat la classe per demanar que sortís qui havia insultat el Molt Honorable Senyor President de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonés, conegut com Ikea, perquè no hi ha manera de que munti la mesa. (No sé si heu observat que només posant els tractaments ja tinc mig article escrit). Llavors, jo mirava la pantalla de l'ordinador veient en streaming la sessió i he cridat sorneguer quan la presidenta ha llençat el repte de la disculpa: «Ha, ha, segur que sortirà qui ha insultat. Segur!». Com diuen ara els moderns: Zasca! El senyor Antonio Gallego s'ha aixecat i ha demanat disculpes. M'he fregat els ulls i m'he ficat un bastó de PCR per les orelles fins al cervell. Ho havia sentit bé? S'havia disculpat un de Vox? Ara només cal que modifiquin tres-centes cosetes dels seus estatuts i de la seva ideologia i ja tindrem un partit com cal. Quan ha volgut dir-li a la senyoreta que l'altre l'havia insultat primer, la presidenta li ha dit que no calia, amb aquella expressió que em fa aturar sovint quan escric, i també quan discuteixo amb la dona, «no tinc la paraula».