Em sento culpable de mencionar sempre Tarragona i Riudoms als meus articles i deixo la ciutat del Fortuny abandonada. Fortuny, el pintor, no el tinent d'alcalde de les peles pelacanyes, eh! Per cert, vaig saludar el Carles Pellicer l'altre dia al Círcol, on jo presentava la novel·la negra del Salvador Balcells titulada «Quan la mort truca a la porta». L'última vegada que li vaig donar la mà a un alcalde de Reus va ser l'estiu del 1975, mesos abans que morís aquell fill del Ferrol. Era Juan Amado Albouy, jo tenia 14 anys. Es va sorprendre que no entengués el català, li vaig respondre que havia acabat l'EGB sense que m'ensenyessin ni una paraula del seu l'idioma. (De petit ja era cabronet). Al Pellicer crec que li he caigut bé. Aniré a buscar feina per allà perquè a casa del Ricomà no em fan gaire cas.
Tot aquest rotllo ve perquè vull fer publicitat encoberta de la novel·la del Salvador, perquè m'ha agradat molt. És una meravella d'obra que no s'hauria de perdre cap amant de la novel·la policial, però, a més ha introduït un ambient històric de Reus en què quedes immers a les poques línies. Allà veureu que els problemes entre els republicans i els monàrquics ja existien, i la punyetera mania de la restitució de la família telerín. Li publica l'editor Marc Moreno, de Llibres del Delicte, gent que aposta per una literatura quilòmetre zero i de qualitat. A «Quan la mort truca a la porta» xalareu perquè està inspirada en el primer detectiu que hi havia a Espanya, un tal Daniel Freixa i Martí, que era reusenc. Imagineu que si al segle XXI els detectius no van trobar les urnes amb antenes, càmeres, satèl·lits i punxades telefòniques, com serien els del segle XIX on tot s'aconseguia a base d'altres «tècniques». En fi, no vull torturar-vos més amb el meu rotllo.