Els que escrivim llibres sobre detectius, o de misteris, al final ens enviaran a l'atur. De fet, jo ja he decidit no fer llibres policials per dedicar-me a escriure novel·les sobre romans per a nens. Veient el que s'ha venut l'obra, aviat portaré la xurreria del Parc de la Ciutat. A la vida, la realitat ha superat la ficció. Fa dos anys que vivim intentant descobrir si un virus ve de Batman o d'un laboratori del Doctor No. Estem esperant que esclati una guerra mundial (o no) o la no invasió (o sí) d'Ucraïna, i esperant si ve (o no) un rei molt respectat que ara ja no respecta ningú. A Brussel·les estem esperant que el tejue decideixi d'una vegada si veurem Puigdemont a la Fonda de la Gavina de S'Agaró o a l'Hotel Garjola Lux d'Alcalà. En fi, que no cal escriure novel·les perquè els diaris ja ens expliquen que vivim en un món boig. Parlant de bojos, el xou pepero a Madrid ja conté tots els elements que es necessiten per a fer una peli de suspens. O sigui que els guionistes de televisió també anirem a l'atur. S'ha de reconèixer que el fenomen Isabel –política sortida d'Operación Triunfo– és digne d'estudi. La líder madrilenya parla amb una seguretat i retranca que sembla la reina Isabel II, Agustina d'Aragó, o algú més important: Belén Esteban. Estem en un país on no importen els projectes de Llei, els decrets o les infraestructures. Aquí interessen els personatges guapos i fanfarrons, alts, trempats, eixerits. Al conflicte popular ja us dic jo qui guanyarà: l'heroïna, perquè es menjarà el Casado amb calma, com si fos un bocata de la plaza Mayor. Teodoro i Almeida seran les olivetes de la guarnició. El que tenia una barra d'aquí a Moscou era el germà, que fins i tot feia servir un despatx. Ep! Abans que em demandeu... parlo d'Alfonso Guerra.