Tribuna
Cues de pansa
La realitat del present, els així dits «esdeveniments consuetudinaris», els afanys diaris de feina, la cura d'un mateix, la cura dels que estimem, desplaçaments immediats, anades i tornades, fàcilment ocupen espais de la memòria. La boira de la pandèmia de la SARS-covid-19, els distanciaments i confinaments ens allunyen d'uns i altres. Les mascaretes ens han fet perdre l'expressió de la cara dels altres i, també, la nostra mateixa.
El soroll de les notícies, de les informacions i els informatius contribueixen a un cert atabalament que impedeix l'atenció.
No ens ho podem permetre.
La memòria col·lectiva no es pot perdre. Una part la forma la història. Pedres I monuments ens recorden que fórem romans. Altres, com catedrals, esglésies i monestirs, que una cultura religiosa cohesionava societats incipients. Van ser la impremta i els llibres que van permetre conservar una memòria mòbil, compartida i reproduïble. Monuments commemoratius ajuden el relat d'efemèrides i personatges. I sempre queden els propers, família, amics, conciutadans propers o no tant, que en trobades, reunions, converses o celebracions contribueixen a conformar tant la memòria col·lectiva com l'individual.
Als darrers deu anys hem viscut intensament al carrer l'expressió d'una voluntat clarament enfocada a no només recuperar drets perduts sinó l'opció de crear un país nou, més ajustat als nostres costums, els nostres desitjos i les nostres capacitats. Hem pogut demostrar una conjunció d'estímuls i voluntats aplegant centenars de milers de ciutadans amb una sola veu i uns símbols com senyeres i himnes que ens eren comuns i majoritaris. També ho hem expressat amb el ritual de les votacions malgrat tots els impediments que la manca d'unes regulacions i lleis electorals que sempre són adverses. Quan ho hem fet a la nostra, com l'1 d'octubre del 2017, hem arrasat i ho confirmàrem dos dies després, el 3 d'octubre, tot i les batusses de piolins i els dicteris d'un monarca aliè.
No oblidem. Com tampoc perdonem. Hi ha adversaris, però, que ajuden a recordar. Les actuacions d'elusius organismes com el Tribunal de cuentos, la Junta Electoral Central, o el tronat Tribunal Constitucional fan la seva i a la seva. O el preconstituït Tribunal Suprem, principal causant de la degradació de la categoria de la democràcia espanyola al nivell de defectuosa (que no és cap ximpleria. Visiteu https://bit.ly/3sUzVWt).
La Comissió Bilateral Estat-Generalitat, un organisme constituït amb un clar propòsit de marejar perdius fins a l'extrem de la inconsciència, just acaba d'accedir a tres (3) magres traspassos de la cinquantena que s'han arribat a proposar. Una cinquantena que la tristesa del líder socialista català Salvador Illa ha tingut les penques de recomanar com si fossin seves. Com que la suara dita Comissió es reuneix bianualment, l'horitzó dels traspassos s'allarga uns bons quinze anys, molt més enllà de la meva expectativa de supervivència.
Per això, i mentrestant, prenc cues de pansa.