L'excel·lentíssima senyora Doña Isabel Natividad Díaz Ayuso és guapa. L'excel·lentíssima Ayuso és una dona de Chamberí. La senyora Ayuso és una musa de Goya, és la Piconera de Romero de Torres, és la Concha Velasco dels anys 60. Isabelita, la de Chamberí, ha sabut moure's a la política com una serp per arribar a destronar al pagafantas de Míster Màster. Ho ha fet sense que se li corri el rímel i llimant-se les ungles mentre el gos de l'Aguirre, el Pecas, fa aquell moviment convulsiu tant simpàtic que fan els gossets en zel. Hi ha altres animals polítics que també s'han convulsionat aquests dies a la cadira.
Mira! M'agrado avui. Faig patxoca fent de tertulià-cronista-polític graduat a la Juan Carlos I. Serà Díaz Ayuso la nova Evita Perón? Serà l'excel·lentíssima senyora de Madrid una gran estadista en el futur, o acabarà de líder veïnal del barri de la Señorita Pepis? Sí que és veritat que la presi ha après l'art d'escenificar amb el tarannà d'una API de Lavapiés.
Crec que si a Madrid li traguessin la capitalitat -i la pasta que li cau de les nostres butxaques- i muntessin els ministeris a Alcanyís, el Congrés dels Diputats al local de La Riojana i el Senat a Cadis, l'excel·lentíssima senyora acabaria obrint una perruqueria a Vallecas, que és on hauria d'estar. Però, amics, doña Isabel, i el Pedro Sánchez, tenen una flor al cul i els surt tot bé. Fins i tot fan ràbia. Ara serè cru, deixeu de llegir si no us agrada la crítica dura: quan algun dia es decideixin a comptar morts en comptes de cerveses a les terrasses, tots aquests votants es convertiran en acusadors i diran allò que em van dir al Registre Civil a l'octubre: «Casado!». Bé, fins dilluns! Eiii, espereu, espereu, que no he parlat del germà, que també és de Chamberí.