No tinc ni idea de política, ni internacional, ni nacional, i fins i tot diria que desconec les polítiques d'empresa de les elèctriques. Sí que és veritat que tinc unes idees personals, però que es poden modificar ràpidament depenent del partit on hi hagi un germà que em deixi facturar 300.000 euros en adhesius de «Tarragona m'esborrona» o «Reus, París, Londres». Tots dos són ibers, però de tribus diferents.
Em cau bé Ucraïna per tres motius: m'agrada el seu president, per una empleada del Denver que em serveix gintònics i per una altra noia que m'entrega els cotxes de lloguer del Sixt quan he de fugir de Catalunya per amagar-me als Pics d'Europa. Quan hi ha dos fronts d'opinió internacional, acostumo a fugir com un covard, perquè de Rússia només conec la cançó «Siberia», de Miguel Bosé. Així evito ficar-me en jardins verticals. Fineta la ironia, eh?
He decidit mirar els currículums del Zelenski i del Putin per saber cap a quina banda he de tirar. Utilitzo la paraula banda en concepte d'opció, la interpretació d'organització criminal ja sé a qui dels dos aplicar-la. Zelenski és un còmic, advocat i guionista. Home! És dels meus! Tot i que encara no soc advocat, sí humorista i guionista de la broma, i això fa que de moment em decanti cap a ell. Ara mirem el Vladimir: advocat i ex agent del KGB. No fotis! Un espia amb mala llet, Calla! Calla! Amb aquest no m'identifico, però, clar, com que també és un pallasso, potser m'ho repenso. Els que s'ho estaran repensant seran els ciutadans russos que estan en contra d'aquest nou tsar que, com a malvat de la Marvel, vol conquerir el món amb somnis de iaio borratxo de vodka. Ei! Que potser ens serveix per a alguna cosa, per exemple, ja que ha sigut de la «kaja-B», que ens digui qui és M punto.