Estàs a la caixa del Bon Preu i aprofites que a un dels clients que esperen al mig de la cua li truquen pel mòbil per avançar i posar-te al seu lloc. Quan la resta de persones t'increpen, surts i fas el mateix a l'altra caixa. Això, amics és el que jo anomeno, un canvi de carril. Us explico aquesta introducció tan quotidiana perquè ho enteneu, sé que no heu fet cap màster, com l'home invisible del PP.
Parles de l'atac a Ucraïna, de la mort de civils, de les execucions, dels presoners i qui tens al davant et diu no sé què de l'OTAN, dels americans, dela UE i que l'àvia fuma i s'encén els cigarros amb gas rus. Si els parles de què Ucraïna, com a país, té dret a ser lliure i que no hi ha dret, et responen que al país hi viuen un munt de Nazis. Si parles de morts que provoquen els russos, ells et parlen de la corrupció de l'Azov. Si parles d'armes, ells parlen d'Eurovisió o del Suzuki Swift. Aquests són els que canvien de carril per tenir raó sempre. Si parles de míssils, ells parlen de taula de negociació a Bielorússia.
Senyors: un país -amb raó, sense raó o amb sal i pebre- ha entrat a un altre país i ha començat a exercir la violència. En tinc prou. No vull saber si tenia raó, si no tenia raó, si l'any 2014 o al pis 15... Entres amb tancs i mates gent innocent. Què és un canvi de carril? «Oh, és que una guerra és així». No, no és una guerra, és una invasió, un atac. Pensem una mica en la nostra història. La guerra civil va acabar l'any 1939, onze anys després al Camp de la Bota de Barcelona encara s'afusellava gent. No, ja no hi havia guerra, era una execució massiva manada per un dictador. Rússia vol acabar amb qui no estigui d'acord amb ella. Sí, ja ho sé, vosaltres sabeu més que jo d'història, però qui escriu opinió aquí soc jo. Vaja! Que mano jo, a l'estil Putin!