1973. Imagineu la plaça Prim de Reus plena de taxis negres davant l'Hotel Londres. Jo, un nen, baixava en bici cap a un camí de la carretera de Salou que em portava a la piscina de l'estadi de Vila-seca. Allà, en un descampat, menjava un bocata.
Ara torneu a l'actualitat. He quedat amb un amic, l'Àlex Arroyo, per dinar al restaurant Patio & Grill, del Juan Hervás. Ve també una amiga: la Lidia Adelantado. Ja sé que amb tants noms això ja sembla una votació a mà alçada al Congrés. L'Àlex és un crack. És mentor, escriptor i un home capaç de fer-te veure la importància de mirar cap a dins per trobar la teva autèntica capacitat de tirar endavant un negoci o conèixer-te millor. L'altre dia vam parlar del fracàs i de l'èxit. I, sorprenentment, ni una cosa, ni l'altra està relacionada amb el que pensem: els diners. Jo, per exemple, he triomfat i, en canvi, cobro com aquelles senyores que cuiden els lavabos públics. He volgut fardar amb l'Àlex: «Doncs jo tinc mil seguidors a Facebook». M'ha contestat que ell té 542.000 subscriptors a Youtube. Fi de la cita.
Ara parlem del tema que ell menciona alguna vegada: les casualitats a la vida. Hem dinat de conya, molt bé, el Juan és un cuiner que val la pena conèixer perquè la seva especialitat són els valors personals a baixa temperatura. Parlant amb l'Àlex, la Lidia i el Joan ha aparegut la primera coincidència. El Tomàs Palos, el joier, ha vist una foto que he penjat i diu que la Lídia va ser alumna seva. Casualitat. Gaudint d'un petit entrepà, un Don Pepito, he mirat per la finestra i se m'ha posat la pell de gallina. (No, no és el nom d'un plat). En aquella cantonada, fa mig segle, jo em menjava el bocata el dia que el Joan naixia. Quin any? Mireu la primera paraula d'aquest article.Casualitat?