Literatura i retorn a Déu

Benvolguts i benvolgudes, en un interessant reportatge publicat el passat Nadal en el suplement de cultura d'un diari d'àmbit nacional (La Vanguardia [24-XII-2021], Cultura/s, 1-3), es presentava que hi havia un retorn al fet religiós per part de tota una generació de joves promeses del món literari. Procedents d'ambients, d'ideologies o fins i tot d'entorns socials molt diferents, reconeixen tranquil·lament –i sovint havent d'anar a contracorrent–, haver trobat el camí de Déu. A tall d'exemple, i tots amb obres literàries publicades, faig menció d'alguns d'ells.

El poeta granadí Jesús Montiel (37 anys) es reconeix en la tradició cristiana i percep clarament en els joves de la seva generació «un redescobriment de la creença, un cansament del nihilisme i una reivindicació del sagrat [...]. Vivim insatisfets i les consultes de psiquiatria estan atapeïdes. És evident que hi ha set de significat.»

La poetessa catalana Juana Dolores Romero (29 anys), coincideix en el desig de buscar aquesta transcendència. «Com a poeta mística que vull ser» –afirma–, «no trobo sentit a cap altra cosa que no sigui escriure sobre aquell Buit o aquest Absolut que molts anomenen Déu. Però estem en una època en què es criminalitzen les idees religioses, sense adonar-se que el cristianisme, malgrat els aspectes negatius que també comporta, ens ha donat els millors valors de la nostra cultura.»

L'escriptora castellanomanxega Ana Iris Simón (30 anys) va rebre el sagrament de la confirmació no fa gaires mesos. El seu retorn al catolicisme no té relació amb la política, sinó amb un cansament respecte a la deriva de la nostra societat. Afirma, en aquest sentit: «Els atacs cap a la meva persona venen donats per la meva creença en l'existència d'un sentit de la vida, d'una transcendència, que no encaixa en un món en el qual el materialisme ha donat pas al nihilisme més absolut i barroer.»

El poeta Juan Gallego Simón (24 anys), a la pregunta de si és creient, respon que és sevillà, una manera simpàtica d'explicar que no pot evitar resar a la Verge de la Macarena, sentir fascinació per la Setmana Santa i ser intrínsecament cristià. Afirma: «Fa uns anys, en aquest país només podies ser catòlic ortodox o ateu militant. Tot era una qüestió política. Ara ja no és així.»

L'escriptora barcelonina Núria Bendicho (26 anys) va arribar a Crist a través del marxisme, en concret a través de la filòsofa Simone Weil, «una dona que s'extasiava resant el parenostre en grec antic».

La narradora catalana Ada Castells (52 anys), educada en una escola evangèlica, aborda el fet religiós en una de les seves novel·les, i afirma que tot i que «ningú no vincula el protestantisme a la dreta», «en el món intel·lectual espanyol, reconèixer que ets creient és en certa manera una sortida de l'armari més difícil que la de l'homosexualitat».

Estiguem atents a aquestes veus com a nous «signes dels temps» i, amb actitud dialogant, siguem promptes a donar raó del que creiem.