El sofàgate o 'Allò que el vent s'endugué'

«Em vaig sentir sola i dolguda, com a dona i com a Europea» aquestes van ser les declaracions fetes per Úrsula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, després del que es va anomenar Sofagate, paraula més «graciosa» i ben vista que Patriarcat o discriminació per sexe, per exemple. La presidenta de la Comissió Europea va viure dos episodis similars: el primer ocorregut a Turquia el 2021, amb el president Erdogan, i el segon a Brussel·les el febrer de 2022, amb el General Jeje Odongo, president d'Uganda. En els dos episodis, l'acompanyava el president del Consell Europeu, Charles Michel, el qual no es va immutar pel fet que tant el president d'Uganda com el president de Turquia passessin de llarg de saludar-la, i fins i tot no van deixar-li lloc lliure per seure al lloc que per rang li tocava, i va seure en un sofà, en un racó a banda. El punt irònic és que un dels motius de la presidenta per viatjar a Turquia va ser sol·licitar-los que es tornessin a adherir al Conveni d'Istanbul (Conveni del Consell d'Europa sobre prevenció i lluita contra la violència envers les dones i la violència familiar). Com es pot pensar que un país es comprometrà amb tot el que regula el conveni (entre altres coses eliminar la discriminació envers les dones) si el seu màxim mandatari no respecta una dona en un càrrec? No cal ja plantejar el respecte que pot mostrar envers dones en situacions inferiors a la seva.

D'altra banda, trobem en Charles Michel, que va fer cas omís d'aquestes mostres de menyspreu i discriminació. Accions com aquestes no haurien de quedar impunes, ell no va actuar d'acord amb els valors que promou la institució que representa. Hem lluitat molt pel respecte, per la no discriminació, per la igualtat de drets (i encara ens falta moltíssim) però de res serveixen els convenis signats en despatxos si les bones paraules se les emporta el vent, i qui n'hauria de ser exemple s'hi posa d'esquena o no s'hi implica. I com en Charles Michel, tants d'altres, homes i fins i tot dones que es mimetitzen en figures masculines per semblar més poderoses, creient que així guanyen respecte, quan realment estan perdent la perspectiva de gènere i molts cops allò tan preuat: la sororitat. Som ben conscients que la lluita per la igualtat va ben encaminada, es fa ressò de casos com aquests i són rebutjats per la majoria de la societat, però cal fer aquesta lluita més real i efectiva en tots els àmbits, per exemple, en els centres de treball públics i privats fent ús (i bon ús) dels plans d'igualtat. En els últims anys la majoria d'empreses i institucions han redactat i aprovat aquests plans. Ara bé, és imprescindible que un cop fets no s'oblidin en un calaix o es pengin a la web i serveixin només com acreditatiu oficial i popular per semblar molt «compromesos» i «moderns». Les treballadores i treballadors n'han d'estar informats i sobretot, han de saber com fer-ne ús, a qui dirigir-se amb seguretat en casos de vulneració de drets, de discriminació o assetjaments.

Hi ha sofàgates que es donen diàriament en els llocs de treball, per això aquest 8M fem-nos ressò d'aquestes situacions tan encara quotidianes, i que molts cops van lligades a enfortir el sostre de vidre en l'àmbit laboral. Cal posar mesures; castigar qualsevol actuació o actitud que faci que una persona se senti discriminada i menys preuada. Treballem perquè ningú hagi de seure al sofà del racó, mentre altres seuen impunes a la poltrona.