Tribuna
Nàstic, campió?
Ja feia setmanes que volia escriure sobre el Nàstic, per donar ànims a l'afició que. a vegades, ho «tiraria tot pel pedregal», i ves per on, ara està als núvols? Temps enrere, desembre de 2021, el periodista esportiu tarragoní Frederic Porta escrivia «amb una victòria de prestigi n'hi ha prou per esborrar els negres pronòstics». Amb qui comparteixo amistat, algunes vegades al voltant d'una taula, ja saben que soc optimista de mena. Respecte al Nàstic ja fa dues, tres setmanes, que pronostico que farem el play-off amb seguretat. Aquesta previsió la fonamenta amb tres paràmetres: 1. Les lligues generalment es resolen al darrer terç del campionat, queden dotze partits dels 38; 2. Gairebé tots els equips pateixen la pájara en un moment o altre al llarg de la temporada quilomètrica; aquesta situació ja està més que patida. El Nàstic hauria de tenir cinc, sis, set punts més guanyats, pel que hem vist jugant als camps contraris i també en algun partit de casa i 3. El Nàstic encerta força amb els fixatges del mercat d'hivern; per tant, amb els nouvinguts Romera, Elías i Becerra, podem acabar la lliga amb èxit.
Aquest dissabte, després de guanyar amb el millor partit de la temporada a Can Barça B, el Nàstic ha tornat a entrar una altra vegada a la zona del play-off. Pels pèls, però aquí estem. Quatre equips estem en un puny i a dos punts. Feia quinze jornades que estàvem fora. Tothom esperava amb il·lusió, ànsia i ganes, estar entre els cinc primers: els aficionats, els jugadors, les direccions tècnica i esportiva, la intendència administrativa i logística i, és clar, per descomptat, la junta directiva propietària de la SAD. Aquest darrer partit l'equip ha demostrat la vàlua dels seus jugadors amb professionals, alguns veterans de mil partits en l'exercici de l'ofici, que ens ofereixen plenes garanties per portar el club a victòries.
La categoria estrenada aquest any, la Primera RFEF, esdevé més dura i competida que les anteriors i a més el nostre grup, el 2, és més competitiu a tots els nivells. A l'inici, tots estàvem convençuts que hi havia equip per pujar. Dotze o més aficions pensaven el mateix. Fins Nadal vàrem comprovar partit darrere partit que la punteria en els especialistes de cara a barraca no afinaven el tir. Molts ja no volien que l'entrenador es mengés els torrons a Tarragona, com la baula més feble i sacrificada del procés. Quan el futbol espanyol tindrà la cultura europea de mantenir els entrenadors més temporades? Per què a les primeres ensopegades ja decapitem l'entrenador? En Porta pronosticava que «la competició és incompatible amb un passeig militar i que som tan limitats com marca el nostre pressupost, superat per una colla de filials amb ínfules, per exemple, o per altres històrics ben potents que també cobegen ambicions». A més, veurem que aquest invent, aquesta modificació de la lliga futbolera espanyola deixarà pel camí alguns clubs, ja que les despeses obligades, no es veuen compensades amb els ingressos promesos i previstos. Temps al temps.
En resum, el Nàstic va finalitzar el 2021 lluny de les posicions on s'esperava quan va començar la temporada de la nova Primera RFEF. Ocupaven la dotzena posició, a cins punts de la zona de play-off i tan sols a set de la zona de descens. Ara, impensable pels pessimistes, els realistes també, hem fet setze punts dels 18 possibles. Tenim l'objectiu de la temporada 2021-2022 a tocar, L'equip ha agafat la velocitat de creuer, de rally, de fórmula 1. Que no pari. Queden 12 jornades, 36 punts en joc. Dels quals la meitat jugarà davant la seva afecció i poden ser decisius.
A casa han de vindre el Costa Brava, l'At. Sanluqueño, el Castelló, el San Fernando, el Finança i el Sevilla At. i hem d'anar a Villarreal, Linares, UCAM Múrcia, Sabadell, Albacete i Alcoyano. Hi ha equips de tota mena. El calendari a priori és millor el que tenim al Nou estadi que a fora, però la lliga és quelcom sorprenent i pot passar de tots els colors. Els entesos diuen que per jugar el play-off faran falta l'entorn dels 61 punts. És a dir, amb els 41 punts actuals i els 18 guanyats a casa ja sumen 59 punts. A fora també farem punts, per tant crec que no faig cap conte de la lletera. Òbviament, s'han de sumar partit a partit.
Tots hem d'estar amb el Nàstic, hem d'omplir el camp. La ciutat s'ho mereix. Estar a Segona o Primera el territori ho agraeix. No hem de badar, el play-off està a l'abast i, per què no, si segueix la ratxa guanyadora, quedar campió?