Imagineu una noieta fadrina que està a un col·legi l'1-O i, de sobte, es veu envoltada de piolins. Un d'ells aixeca la defensa per fotre-li, però s'atura, agafa la porra -la reglamentària-, la desenrosca i treu un anell de compromís. El goril·la Maguila de darrere seu treu del casc un ram de flors. El policia D504B7487 es posa de genolls i pregunta a la noia si es vol casar amb ell. La fadrina llença la pancarta de «Independència» a terra i s'abraça al coll del peticionari plorant i dient-li «Sí». Llavors ell aixeca el cap: «sí que et vols casar amb mi, o que has votat Sí?». Ella diu que les dues coses. Llavors ell llença l'anell a l'estanc de la Terra Mitjana, o sigui, a l'Aragó. Quina escena per a un curtmetratge, eh?
Estava escrivint aquest article dimarts i, de reüll, he vist un control de carreteres de l'exèrcit ucraïnès. Quatre persones amb les mans a sobre d'un cotxe. He pensat que hi hauria un carnatge. Però no, a una noia que estan identificant, se li agenolla un soldat i li ofereix el preuat anell i li pregunta si es vol casar amb ell. Quatre persones ho graven en vídeo. Aplaudiments, flors i plors.
Respecto totes les opinions, però jo, sincerament, trobo aquest ritual una altra americanada com el Halloween, els muffins, o el Winston. Què? Sí, sí, d'acord, que les magdalenes i els croissants han vingut de França i tampoc són nostres, com els carrers o el caliquenyos. Alguns veuran aquesta escena com un moment tendre d'una guerra i d'altres una frivolitat. Probablement, a poca distància d'aquella escena, en algun control de veritat segurament hauria caigut mort algú. Si sou dels romàntics, us refredaré una mica: unes 85.000 parelles es divorcien a l'any, segons l'INE, mira! el mateix que cobra Pedro Sánchez. Què? Qui ha parlat de Yolanda Díaz?