Em cau bé la gent de Lleida. De la capital especialment, i d'allà, el Pep Pon, és un geni a qui estimo. I vosaltres direu: cal que ens foti ara el rotllo que té un amic a Lleida? Et paguen els d'allà, pilota? Sí, perquè ara jo tinc la Covid suau (deu ser la versió d'Aliexpress), però ell va passar tres mesos a l'UCI. A l'Urgell el que més m'estimo és el restaurant El Castell de Ciutat, a La Seu. Els que han estudiat ja sabran on està la ironia. Conec aquell lloc de quan era inspector gastronòmic i perquè allà vaig votar el Zapatero el 2004, quan vivia a Andorra. No, no era per evadir res, per fer això has de tenir pasta, no? Em va dir la sogra: «Zapatero es de León y si gana se irá Aznar». Només ser de Lleó ja no cal ni mirar el programa. Vaig fer el mateix que l'1-O: votar un canvi. Mesos després vaig estar amb els investigadors de l'11-M a Madrid, i com diuen els americans «You know». Per això, quan algú diu Lérida em dol, perquè si la denominació va canviar fa anys, no sé per què no han après a dir-ho bé. El mateix em passa amb Gerona, que penso que qui ho diu vol tocar «la gramàtica». Però, ep! Que sí, que sí, que si ets de Lambalandia o Morenaland és legal, però habitualment és fa per tocar la pampa, com he fet jo per anomenar aquests dos territoris.
Per tot això, i perquè conec gent que continuarà dient Sant Carles en comptes de la Ràpita, crec que el tema Kiev i Kíiv és sorprenent. Una nit me'n vaig anar a dormir sentint per la ràdio que ho pronunciaven d'una manera i l'endemà al matí, d'una altra. Vaig pensar que, cony! Els dels ajuntaments ucraïnesos a la nit, mentre estan amb la dona al llit canvien el nom a les ciutats. Així que, fins i tot quan «dormen» amb la dona al llit governen, mentre aquí els que governen estan adormits.