La pujada bèl·lica dels preus

És evident que la situació de conflicte bèl·lic que afecta Rússia i Ucraïna, és més proper del que poguéssim sospitar, acostumats a veure «les guerres» per televisió com una notícia més sense cap incidència personal per nosaltres; per tant, ara sí que som davant un problema que no poden aïllar ni oblidar i, on les seves derivades ens cauran a sobre, més aviat que tard, en punts que, en cap cas, havíem pensat que ens poguessin condicionar.

Les conseqüències directes de l'enfrontament ens poden incidir moralment, però també d'una manera directa sobre el nostre model de subsistència, en un atac frontal cap a un marc de benestar que ara es posa en dubte; en els darrers dies, moltes han estat les opinions als mitjans de comunicació del que suposa la lluita fratricida que es desenvolupa ben a prop nostra, però ara ja es comença a parlar de quines seran les conseqüències directes per tots nosaltres.

La situació d'una inflació galopant, que feia molts anys que no teníem, el nou increment desbocat del deute públic i la no superació de la crisi pandèmica, ara substituïda per aquest altre panorama negatiu, que suposarà milers d'aturats per arreu; a efectes econòmics més concrets, tot això suposarà menys creixement econòmic, la pujada de tipus d'interès, que ja s'anuncia, la consolidació d'una proposta «borsària» apuntada a una «muntanya russa», sense fi, però en tot cas, amb pèrdues evidents; per no esmentar que els «cants» de recuperació, quedaran aparcats per bastant temps. En definitiva, el que sembla evident és que la perspectiva que teníem fa unes setmanes, de recuperació, queda congelada per un mapa global, on cada cop serà més difícil fer prediccions, tant a curt com a llarg termini.

De manera concreta, passo a relacionar les obvietats dels punts que ens «atacaran» directament, amb unes armes econòmiques ben concretes:

1.- La pujada desorbitada del que es coneix com a commodities, és a dir, productes base per altres, com són l'alumini, el zinc, el níquel, etc., es posaran a uns nivells de costos totalment desfasats, que incidiran directament sobre uns mercats, ja per si mateixos amb molts mesos de restriccions de tota mena.

2.- La pujada de preus energètics, com el gas i el petroli, serà una altra evidència d'una situació insuportable, que incidirà en qüestions tan emblemàtiques com el mateix transport, i que, després, es reflectirà en els preus de consum normal que arriben a la ciutadania.

3.- La pujada de costos de producció, per tant, es convertirà en una altra problema polièdric, amb conseqüències inabastables, si a més es suma a totes les altres variables, que comportaran una pèrdua de riquesa per tothom insospitada.

4.- Per no oblidar tot el tema del blat, i les seves derivades, que suposarà un altre sotrac del qual ja s'està parlant permanentment a tots els mitjans.

5.- Per si no fos prou tot l'anterior, i especialment a casa nostra, un altre punt que patirà molt és la caiguda evident del turisme, per cert, primera indústria del país, amb unes repercussions encara no valorables, venint d'on venim, amb pràcticament dos anys de caiguda per la crisi pandèmica.

En definitiva, el negativisme que comporta tot el que esmento, crec que ha d'assumir-se i entendres, en la seva justa mesura, si no volem que els fets ens passin per sobre, sense cap mena de previsió; ja sé que el fàcil és esmentar els problemes i el difícil trobar les solucions, però crec que el marc que ens envolta exigeix dosis de realisme i reconèixer, agradi o no, que estem en un canvi de model, on el que hem fet fins ara no és sostenible des de cap punt de vista, i el que és més greu, aquest cop, les solucions no vindran per les administracions públiques, que prou feina tindran per mantenir-se en uns «números públics» hipotecats com mai.

És una realitat que, després de la Segona Guerra Mundial, Occident i al primer món, hem avançat com societats lliures, amb mancances, però amb resultats majoritàriament positius, ara bé, pensar que aquesta situació era intocable, com podem veure avui, era una utopia i, per tant, el que toca ara és adaptar-nos al nou contingut, que ens vindrà imposat, per uns fets que, en cap cas, podrem controlar unilateralment.

Crec que és el moment de la reflexió i d'assumir la realitat, optar per altres vies només ens portarà més negativitat de la que ja tenim anunciada.